Paremiologia catalana comparada digital

Llamp a llevant, vent a ponent

22 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1884.

Llamps a llevant, vent a ponent

7 fonts, 1930.
Hi ha, relacionats amb el llamp, alguns proverbis de caire molt local.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Llamp», p. 69. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La tempesta», p. 158. Pagès Editors.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els llamps i els trons», p. 25. Edicions 62.
Rodríguez Picó, Alfred (1987): Quin temps farà? «9. Llamps i llampecs», p. 61. Edicions Proa.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Los relámpagos pueden ser de tormentas secas, con temperaturas altas. Las condiciones de tormentas están asociadas a fuertes vientos que rolan, produciendo bruscos cambios de dirección y de condiciones virulentas. De: Amades.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 631. Universitat de les Illes Balears.

Llamp a llevant, vent a ponent

6 fonts, 1951.
El vent de ponent duu la llampegadissa per llevant.
Sinònim: Llampecs a llevant, vent a ponent.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.10. Trons i llamps. Refranys», p. 116. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 946. Editorial Selecta-Catalonia.
A Salou.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 100», p. 409. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Fondre au levant, vent au couchant.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El temporal i l'arc de sant Martí / L'orage et l'arc-en-ciel», p. 550. Robert Morel Editeur.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Salou.
Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Editorial Altafulla.

Llamp á llevant, / vent á ponent

2 fonts, 1884.
Lo llamp ha servit sempre pera pronosticar lo temps.
Lloc: Salou.
Gomis i Mestre, Cels (1884): Lo llamp y'ls temporals «V. Ditxos sobre'l llamp y pronóstichs que d'ell se deduhéixen», p. 51. Associació d'Excursions Catalana.
Son molts los aforismes populars que predíuhen lo temps en virtut dels llamps ó dels trons.
Equivalent en castellà: Relámpagos en Monzón, / agua en Aragón.
Lloc: Costa de Tarragona | ES: Caspe.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 67. Associació d'Excursions Catalana.
Son molts los aforismes populars que predíuhen lo temps en virtut dels llamps ó dels trons.
Equivalent en castellà: Tronada de Guara, / fuerte pedregada.
Lloc: Costa de Tarragona | ES: Ribera del Éssera (Huesca).
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 67. Associació d'Excursions Catalana.
Son molts los aforismes populars que predíuhen lo temps en virtut dels llamps ó dels trons.
Equivalent en castellà: Tronada en Monzón, / cierzo en Aragón.
Lloc: Costa de Tarragona | ES: Saragossa.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 67. Associació d'Excursions Catalana.

Llampecs a llevant, vent a ponent

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 111», p. 411. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els llamps i els trons», p. 25. Edicions 62.

Llamp á llevant / vent á ponent

1 font, 1917.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Font: Gomis, Lo llamp y'ls temporals.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0201/0010 «Fórmules, refranys, endevinalles, etc. - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329076». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llampecs a llevant, / vent a ponent

1 font, 1930.
En relació amb la meteorologia hi ha les següents proverbis.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Vent», p. 143. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Llamps a llevant, / vent a ponent

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 30. La Neotípia.