Paremiologia catalana comparada digital

Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal

38 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1900.

Malaltia setembral, mala o mortal

13 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Setembre», p. 992. Editorial Selecta-Catalonia.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Setembre». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mesos». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
9. Es diu que les afeccions d'aquest mes són molt perilloses; fins i tot et poden dur a la tomba…
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Setembre. Un refrany per cada dia», p. 128. Columna Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 70. Editorial Millà.
Es relaciona la salut amb la lluna, i adverteix que la lluna de setembre no és bona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Setembre», p. 145. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 58. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Malalt / Dolència / Malaltia», p. 236. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 211. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 139. J. Huguet Pascual, editor.

Malaltia setembral, llarga o mortal

4 fonts, 1936.
De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Calendari de refranys (1933).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1701717325395935320». Twitter.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 629 «Refranyer popular», p. 21. Revista Bellpuig.
La Neotípia (1936): Calendari amb refranys per tots els dies «Setembre», p. 12. La Neotípia.
De: Pujol i Vila, Josep | Amades, Joan.
Font: 10.000 refranys catalans, 370 frases fetes (Tarragona: Arola, 2012) | Calendari de refranys (Tarragona: El Mèdol, 2002).
Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic (2021): Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic «Els refranys catalans: Setembre - https://bibdevicinfantil.wordpress.com/category/calaix-de-curiositats/refranys-catalans/». Blogger.

Malaltia setembral, o be llarga o be mortal

2 fonts, 1909.
Sinònim: Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal.
Casa Jorba (1916): Calendari de Catalunya corresponent a l'any de traspàs 1916 «Setembre. Dia 14». Casa Jorba.
Lloc: Bages.
Miró i Borràs, Oleguer (1909): «Calendari Folk-lòric de la Comarca del Bages» «BCECB. Any V. Manresa, agost-setembre de 1909, núm. 34. Calendari Folk-lòric de la Comarca de Bages. Mès de setembre», p. 238. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Malaltia septembral, mala, si no mortal

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.8. La salut i la malaltia. 4.8.1. Els mals, les malalties, els malalts i els remeis», p. 93. Eixam Edicions.

Malaltia Septembral, o bè llarga o bè mortal

1 font, 1922.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 71. Manuscrit.

Malaltia setembral / mala o mortal

1 font, 1970.
Es creu que setembre és el pitjor mes per a les malalties, i que les que s'agafen durant aquest mes són molt greus o mortals. Les que s'inicien el setembre esdevenen cròniques i incurables.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Setembre», p. 115. Edicions Polígrafa.

Malaltia setembral / o llarga o bé mortal

1 font, 1970.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Setembral», p. 115. Edicions Polígrafa.

Malaltia setembral o be llarga o be mortal

1 font, 1915.
De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0024 «Adagis sobre Meteorologia popular i Economia agrícola - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433690304201/67/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Malaltia Setembral o be llarga o be mortal

1 font, 1916.
De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0103/0024 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1332580». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Malaltia setembral, / llarga o mortal

1 font, 1951.
Lloc: Empordà.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes de setembre», p. 124. Editorial Barcino.

Malaltia setembral, / mala o mortal

1 font, 1930.
La lluna influeix, també, damunt les malalties: la lluna de setembre és molt dolenta; moltes de les malalties contretes durant el seu cors, són mortals.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 80. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Es creu que és el pitjor mes per les malalties, i que les que s'agafen durant aquest mes són molt greus o mortals. les que s'inicien el setembre esdevenen cròniques i incurables.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Setembre», p. 124. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Malaltia setembral, o bé és llarga o mortal

1 font, 1998.
Lloc: Els Ports.
Sangüesa Ortí, Carlos (1998): El cicle tradicional agrari a la Comarca dels Ports «133», p. 133. Ajuntament de Morella.

Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 643», p. 765. Columna Edicions.

Malaltia setembral, o bé llarga, o bé mortal

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El curs de l'any. Setembre», p. 103. Garsineu Edicions.

Malaltia setembral, ò be llarga, ò be mortal

1 font, 1900.
Equivalent en llatí: In autumno morbi acutissimi, et maxime exitiales: ver autem saluberrimum et minime letale (Hipòcrates).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 115. Centre Excursionista de Catalunya.

Malaltia setembral, o molt llarga o mortal

1 font, 2008.
És creença.
Sinònim: Malaltia setembral, mala o mortal | Febres setembrals, o llargues o mortals.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 356. Editorial Moll.

Setembre setembral, portador de mal

1 font, 2011.
Això diuen, probablement perquè s'han acabat les vacances i tothom retorna a les obligacions.
Sinònim: Similar: Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Èpoques de l'any. Mesos, labors i collites. Setembre», p. 729. Web.

Setembre, setembral, portador de mal

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El curs de l'any. Setembre», p. 103. Garsineu Edicions.