Paremiologia catalana comparada digital

Ningú es mor fins que Déu vol

23 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.

Ningú es mor fins que Déu vol

11 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 53. Edicions El Mèdol.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 594», p. 596. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Segons la doctrina cristiana, l'home no és l'autor de la seva existència; Déu n'és el creador.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 39. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 77. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 58. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.

Ningú no es mor fins que Déu vol

6 fonts, 1997.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 224. Llibres de l'Index, S.A..
Equivalent en castellà: Nadie muere hasta que Dios quiere.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Morir-se», p. 87. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 173. Institut Francesc Ribalta.

Ningú no es mor fins que Déu ho vol

2 fonts, 1980.
Cavall Fort (1980): Cavall Fort, núm. 431 (juliol 1980) «El que diuen els refranys sobre... Déu». Cavall Fort.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «II. Les jornades de la vida. La mort», p. 58. Garsineu Edicions.

Ningú es mor fins que Déu no vol

1 font, 2008.
Déu és l'amo de la vida i la mort.
Sinònim: Ningú es mor fins que Déu no ho vulgui.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 351. Editorial Moll.

Ningú es mor, fins que Déu no vol

1 font, 1993.
Es diu per encoratjar el malalt.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «942 Déu», p. 135. Institut Menorquí d'Estudis.

Ningú es mor, fins que Déu vol...

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Personne n'est mort, avant que Dieu veuille.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Vents i pluja... Sants i Déu», p. 45. Sport-Entraide-Amitié.

Ningú no és mort fins que Déu ho vol

1 font, 2009.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «De Déu i el dimoni», p. 175. Cossetània Edicions.