Paremiologia catalana comparada digital

No juguem amb canyetes, que ens farem tallets

36 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1913.

No jugues amb canyetes que et faràs tallets

3 fonts, 1987.
Se sol utilitzar irònicament quan la gent es queixa d'un mal que li ha esdevingut per no tindre compte.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites iròniques», p. 279. Servei Local de Català de Tortosa.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 34. Editorial l'Esquer.
Si ens posem en perill, correm el risc de prendre mal.
Sinònim: Qui no vulga pols que no vaja a l'era.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.2. Refranys, frases fetes i locucions de la batuda», p. 104. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Qui juga amb canyetes, es fa tallets

2 fonts, 1938.
Usat per indicar que, qui intervé en afers perillosos, sempre corre un risc. També té origen en aquesta llegenda (v. Les canyes es tornen llances).
Amades i Gelats, Joan (1938): La rondalla i el proverbi, p. 27. Estampa Gràfiques Calmell.
Lloc: Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui juga en canyetes se fa tallets

2 fonts, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 257, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 166. Impremta Querol, Tortosa.

Qui juga en canyetes, se fa tallets

2 fonts, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 134. Servei Local de Català de Tortosa.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1928a): Fa més qui vol que qui pot, diu lo ditxo, Moreira (s. d.): Panderos i fabriols. Massip (1991: 41, 569). *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 65. Institut d'Estudis Catalans.

El que juga ab canyes al remat se fa tallets

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El que juga en canyetes té perill de fer-se tallets

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1778. Publicacions de la Universitat de València.

El qui juga amb canyes es fa talls

1 font, 1989.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, n bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 27. Autoedició.

No jucs amb canyetes, que fan taiets

1 font, 1969.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1969): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

No juem en canyetes, qu'es farem tallets

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 187. Editorial Arte y Letras.

No jueu en canyetes que vos fareu tallets

1 font, 1993.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Frases fetes populars. N», p. 61. Ajuntament de Quart.

No jugar amb canyetes

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. N», p. 47. Edicions Víctor.

No juguem amb canyetes que ens farem tallets

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 240. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

No juguem amb canyetes que mos farem tallets

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 725», p. 618. Columna Edicions.

No juguem amb canyetes, que ens farem tallets

1 font, 1997.
Dícese cuando se trata de emprender algún negocio arduo o delicado.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 52. Comercial Denes, SL.

No juguem en canyetes

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1808. Publicacions de la Universitat de València.

No juguem en canyetes que ens farem tallets

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

No juguem en canyetes que nos farem tallets

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 109. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

No juguem en canyetes, que mos farem tallets

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1808. Publicacions de la Universitat de València.

No jugues amb canyetes que et podràs tallar

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «N», p. 81. Ajuntament d'Alzira.

No jugues amb canyetes, que et faràs tallets

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 106. Editorial Sargantana.

No jugues amb canyetes, que et tallaràs

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

No jugues en canyetes que et faràs tallets

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 16. Anubar Ediciones.

No jugues en canyetes, que fan tallets

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1808. Publicacions de la Universitat de València.

No juguis amb canyetes, que fan taiets

1 font, 1975.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1975): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui juga amb canyes, es fa talls

1 font, 2010.
Lloc: Polop (la Marina Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui juga amb canyetes es sol taiar

1 font, 1975.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1975): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui juga amb canyetes, a perill de fer-se tallets

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 42 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

Qui juga amb canyetes, es fa un tallet

1 font, 2003.
Advertència als agosarats en emprendre coses.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 340. Ajuntament d'Amposta.

Qui juga amb canyets se sol fer tallets

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.

Qui juga en canyes, / se fa tallets

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Canya», p. 153. Edicions Polígrafa.

Qui juga en canyetes es fa tallets

1 font, 1992.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 129. Servei Local de Català de Tortosa.