Paremiologia catalana comparada digital

Parlar bé no costa res

28 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1910.

Parlar bé no costa res

7 fonts, 1958.
Reconvenció que es fa a un que parla grosserament.
Sinònim: Parlar bé, poc costa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Refranys», p. 467. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 935», p. 903. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parlar bé», p. 165. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Parler bien ne coûte rien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 54. Robert Morel Editeur.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Los mandamientos. VIII», p. 124. Museu de Mallorca.
Recomana que es parli decorosament i sense ofendre (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2103 Parlar», p. 290. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en francès: Bien parler ne coûte rien.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 100. Sport-Entraide-Amitié.

Parlar bé no costa una merda

3 fonts, 1987.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar… A cabassos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 118. Autoedició.
Sinònim: Parlar bé no costa un patxo.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 28. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 150. Autoedició.

Parlar clar, no costa res

2 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 125. Servei Local de Català de Tortosa.

De parlar bé, no costa res

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Du bien parler, il n'en coûte rien.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Recomanacions», p. 54. Autoedició.

El fer bé no còsta un pacho

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. E», p. 317. Editorial Arte y Letras.

Lo parlá be no costa cap diné

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lo parlar bé no costa cap diner

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

Parlar bé no costa cap diner

1 font, 2011.
Es diu quan algú ha dit alguna paraula incovenient.
Sinònim: Connexos: La paraula és plata; el silenci, or | S'agafen més mosques amb mel que amb vinagre.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 329. Web.

Parlar be no costa diners

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 115. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Parlar bé no costa massa

1 font, 2000.
Recomana que es parli decorosament i sense ofendre.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Parlar», p. 90. Editorial Moll.

Parlar bé no còsta un pacho

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 203. Editorial Arte y Letras.

Parlar bé no costa un patxo

1 font, 1987.
Sinònim: Parlar bé no costa una merda.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 28. Editorial l'Esquer.

Parlar bé no costa una p…

1 font, 1992.
Sinònim: Parlar bé no costa res.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 936», p. 903. Columna Edicions.

Parlar bé no coste res

1 font, 1995.
Font: ME, FX, G, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 60. Instituto de Estudios Turolenses.

Parlar bé no coste una merda

1 font, 1995.
Font: MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «escatologia i netedat», p. 40. Instituto de Estudios Turolenses.

Parlar bé poc costa

1 font, 2010.
Lloc: Petra (Mallorca).
Correu / Font Serralta, Miquel (2010). Correu electrònic.

Parlar bé, no costa res

1 font, 1984.
Qui ralla bé, demostra educació.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 221. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Parlar bé, no costa un patxo

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 253. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.