46 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1907.
25 fonts, 1926.
Adv. Penjant i movent-se d'un costat a l'altre sense gràcia ni vivacitat.
Ja l'arramben a un sepulcre, / los braços pengim-penjam, Guimerà Poes. 237 | Llevat dels cinch o sis que s'emporten el ferit pengim-penjam, Oller Rur. Urb. 163.
Equivalent en castellà: Colgando.
M. i f. Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia.
El Joan és un pengim-penjam, tant s'estima anar aixís com aixàs | Sembles un pengim-penjam.
M. Cosa malgirbada, desgavellada, que no té orde ni gràcia.
Això és un pengim-penjam.
Lloc: Barc.
Quan vaig parlar d'aquest tema a Twitter, molta gent va respondre-hi amb alternatives que, per raons diverses, no he esmentat en aquest article. Ara en vull deixar constància per si a algú li poguessin fer peça.
Doncs bé, un dia aquesta mossa es va asseure al cantell d'aquesta cova amb les cames pengim-penjam sobre el fosc estimball del forat, mentre s'entretenia fent mitja tot delectant-se a la vegada en els seus perversos pensaments.
Lloc: Pallars.
Adv.
Equivalent en castellà: Colgando (sin gracia, descuidadamente).
Deixant-se anar indolentment a un costat i a l'altre, sense gens de gràcia ni de vivacitat.
Estava fatigat i caminava pengim-penjam / Duia la camisa pengim-penjam, li sortia per tots els costats.
Font: EC / *
Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera.
Ser un pengim-penjam / Sempre va pengim-penjam i no fa gens de goig / Tan elegant que és el seu pare i ell sempre va pengim-penjam.
Sinònim: Anar amb una sabata i una espardenya; ací em cau, allà em penja, ésser un penjat, anar deixat.
Font: IEC / R-M / R-M.
Deixant-se anar indolentment a un costat i a un altre, sense gens de gràcia.
Camina pengim-penjam.
Dona mal fardada.
Lloc: Bagà.
Adverbi: 'awkwardly', persona: 'slob'. Aquesta expressió és un exemple de 'rhyming reduplication' (repetició rimant d'una paraula, d'una arrel o de la primera consonant de l'arrel).
Equivalent en anglès: Awkwardly.
Adverbi: 'awkwardly', persona: 'slob'. Aquesta expressió és un exemple de 'rhyming reduplication' (repetició rimant d'una paraula, d'una arrel o de la primera consonant de l'arrel).
Equivalent en anglès: Slob.
Compost repetitiu i expressiu.
Amb la respiració trencada, el coll desfet i la jaqueta pengim-penjam, l'oguer acabà el camí en un cafè, rere la Seu.
S'enfilava soca amunt i quan n'era al cimal, part damunt brancatge i branquilló, impulsava el cos amb tota la força i saltava, pengim-penjam, amb els dits enfonsats als clivells de la pedra.
Però potser no riureu tant quan, a aquest revolucionari de pega, li porten el fill 'matador' dins una carreta, pengim-penjam, i se li mor als braços de resultes de la 'cogida'
Sinònim: Veg. Amb una sabata i una espardenya.
[…] que era ella, la Mar, qui estava boja, una mare que no era capaç d'educar els fills com Déu mana, que menjaven fora de temps, amb les sabates brutes, l'anorak pengim-penjam…
Avui parlem d'un sufix curiosíssim: -im -am, que sol evocar un balanceig. Penjant de qualsevol manera. Aquestes paraules indiquen com està o es fa una cosa. Per això, solen dir-se amb el verb anar i semblants.
Anava amb els braços pengim-penjam | Els cables estaven pengim-penjam.
Persona malgirbada.
En Joan és un pengim-penjam.
Font: GDLC.
De: Ruyra, Joaquim.
D'un pengim-penjam de bufes de greix.
Font: La parada, 1919.
El tertulià en qüestió era un home tirant a gran —no devia tenir menys de seixanta anys—, que duia una barba retallada i vestia pengim-penjam.
A refer, més aviat, perquè tenien les cobertes pengim-penjam, i la tripa ben galdosa.
Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam.
Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam.
Balancejant, malforjat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Els mots expressius formats per dos (o tres) elements iguals o molt semblants s'escriuen amb traç.