Paremiologia catalana comparada digital

Segons el vent, la vela

55 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1884.

Segons el vent, la vela

11 fonts, 1937.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 948. Editorial Selecta-Catalonia.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 159. Editorial Millà.
Aconsella prudència quan cal adaptar-se a noves circumstàncies.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 32. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 29. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 306. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Proporció / Desproporció.
Font: [LEM: 159].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 186. Web.
Màxima de bon patró. Si fa mal temps, un veler curt de drap no pot remuntar onades fortes per més que bufi, i si anem passats de drap només aconseguirem fer escorar la nau, forçant-ho tot. Amb poc vent i totes les veles desplegades es fa camí. Dur sempre la mida de vela que millor s'adaptés al vent.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències… Navegació», p. 98. Editorial Noray.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 53 (Any II, 30-gener-1937) «Aforismes i proverbis», p. 146. Revista Curiositats de Catalunya.

Segons el vent s'han de trempar les veles

8 fonts, 1926.
Vol dir que cal acomodar-se a les circumstàncies.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vent Refr. h)». Editorial Moll.
Vol dir que cal acomodar-se a les circumstàncies.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Vent», p. 103. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 148. Pagès Editors.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents», p. 222. Edebe. Edicions Don Bosco.
Adaptar-se a les coses fa la vida més fàcil.
Btvllengua (2023): Betevé «Refranys catalans sobre el temps: dites protagonitzades pel sol, la pluja, el vent o la neu - https://beteve.cat/cultura/refranys-catalans-temps-dites-populars-catala/». Barcelona Televisió (Betevé).
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Aconsella obrar conforme a les circumstàncies i no intentar forçar situacions en les que puguem resultar perjudicats.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent», p. 623. Web.

Segons el vent, les veles

7 fonts, 1914.
Sinònim: Segons l'aigua, s'ha de nedar.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 380», p. 690. Columna Edicions.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. Els vents», p. 332. Autoedició.
Cal usar els mitjans adequats a cada situació.
Equivalent en castellà: A buen viento, buen tiento.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «vent». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: A buen viento, buen tiento.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. S», p. 833. Antoni López, Editor.
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. Del temps», p. 160. Museu de Vilafranca.
La rosa mallorquina dels vents sembla ésser la que cal prendre com a bàsica, i no sols pel fet que a l'Illa daurada solen mantenir-se més abundosament i menys contaminades les tradicions populars, sinó també perquè l'aerologia, que ha estat sempre més desenvolupada entre els mariners que no pas entre els pagesos de terra endins, presenta, segons es pot veure, una relativa uniformitat en tot el litoral i les illes, la qual contrasta amb la diversitat de les comarques interiors.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «La rosa dels vents», p. 10. Editorial Barcino.

Segons el vent siguen les veles

3 fonts, 2008.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent», p. 623. Web.

Segons lo vent, la vela

3 fonts, 1980.
Refranys mariners relatius a la navegació.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 61. Revista Peñíscola.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la navegació».
En trobem d'altres que relacionen el vent i l'estat de la mar. La vela s'havia d'adaptar al vent.
Font: Ayza 1981:137.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3. El vent», p. 62. Edicions del Bullent.

Segons el vent, es trempen les veles

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 306. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 25. J. Huguet Pascual, editor.

Segons el vent, trempar veles

2 fonts, 1985.
Mar. procedir segons aconsellen les circumstàncies.
No havien pas provocat la situació per aprofitar-se'n; s'hi trobaren sense voler i, ara, segons el vent, trempaven veles.
Font: Boira…, p. 188.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Vent», p. 231. Editorial Pòrtic.
Als ports de la costa de la Selva, per exemple, s'usen paraules i expressions com 'Segons el vent, trempar veles', 'procedir segons aconsellen les circumstàncies', que, generades en un àmbit mariner i usades metafòricament, no serien enteses per un parlant de terra endins.
Font: Veny, Joan.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5. Fraseologia marinera valenciana», p. 42. Edicions del Bullent.

Segons es vent tremparem veles

2 fonts, 2010.
Segons ses circumstàncies decidirem què caldrà fer.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 41. Ajuntament de Cadaqués.
Frase que no té res a veure amb el vent sigui llevant, tramuntana o mestral ni amb un determinat ormeig.
—A on anirem a calar? —pregunta el noi al pare. —Ja veurem, segons es vent tremparem veles.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2010): Expressions i dites lloretenques mullades d'aigua salada, p. 63. La Costa Publicacions.

Segons el temps, tremparem les veles

1 font, 1992.
Sinònim: Segons el vent, les veles.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 440», p. 326. Columna Edicions.

Segons el temps, tremparem veles

1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «Del Port de la Selva», p. 15. Autoedició.

Segons el temps, tremperem veles

1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Mallol i Oriol, Josep (1984): Reculls (Dels nostres vells) «De coses del mar», p. 45. Autoedició.

Segons el vent cal trempar la vela

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Ventre», p. 901. Editorial Selecta-Catalonia.

Segons el vent les veles

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vela», p. 220. Edicions Polígrafa.

Segons el vent siguin les veles

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. L'equilibri», p. 137. Pagès Editors.

Segons el vent, / la vela

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 35. La Neotípia.

Segons el vent, el corrent

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Sisena tongada. Vent», p. 908. Editorial Selecta-Catalonia.

Segons es vent s'han de trempar ses veles

1 font, 1999.
Vol dir que cal acomodar-se a les circumstàncies i a les persones.
Sinònim: Segons s'al·lot sa jugueta.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie A. Acomodar», p. 111. Hora Nova.

Segons es vent, sa vela

1 font, 2008.
Segons les necessitats, les activitats.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11. Vent. Refranys», p. 120. Editorial Moll.

Segons es vent, se vela

1 font, 1984.
Segons ses necessidats, ses actividats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 230. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Segons es vent, ses veles

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 20. Revista Eivissa.

Segons es vents, tremparem veles

1 font, 2006.
—Segons es vents, tremparem veles —jo que li faig.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 67. La Costa Publicacions.

Segons lo vent las velas

1 font, 2021.
Segons lo vent. 2-11-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1778.jpg. Manuscrit.

Segons lo vent, las velas

1 font, 1912.
Vent.
Equivalent en italià: A seconda del vento, alza le vele.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 217. Web.

Segons lo vent, les veles

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: A buen viento, buen tiento.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 615. Librerías París-Valencia.