Paremiologia catalana comparada digital

Picada d'aranya, la mortalla

30 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1910.

Picada d'aranya, la mortalla

8 fonts, 1951.
Hi ha aranyes que són verinoses.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.3 Aranya. Refranys», p. 27. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els mites i les creences. Objectes de la vida quotidiana», p. 194. Edicions Tres i Quatre.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
A Benifallet, al baix Ebre, creuen que la picada d'aranya és mortal.
Gomis i Mestre, Cels (1987): La bruixa catalana «Remeis populars», p. 171. Editorial Altafulla.
Aquestes picades es consideren mortals.
Sinònim: Picada d'aranya, la mortalla; picada d'escurçó, l'extremunció | Picada d'escorçó, no hi ha temps d'extremunció.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 247. Universitat Miguel Hernández.

Pic de xaveta, ataüt feta

2 fonts, 2019.
És una frase que significa que si et pica un escorpí, pots acabar morint.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Surt de casa (2019): Surtdecasa.cat «Les 20 frases fetes costumistes de les Terres de l'Ebre - https://surtdecasa.cat/ebre/entorn/10-frases-fetes-costumistes-terres-de-lebre». Web.
És una frase que significa que si et pica un escorpí, pots acabar morint.
Surtdecasa.cat (2019): Surtdecasa.cat «Les 20 frases fetes costumistes de les Terres de l'Ebre». Web.

Picada d'aranya, la mortalla; picada d'escurçó, l'extremunció

2 fonts, 1999.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Aquestes picades es consideren mortals.
Sinònim: Picada d'aranya, la mortalla | Picada d'escorçó, no hi ha temps d'extremunció.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 281. Edicions 62.

Pecada d'aranya, sa martaia

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. P», p. 182. Consell de Mallorca.

Pic d'aranya la mortalla

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pic d'aranya, la mortalla

1 font, 1995.
Font: TC, PR, R.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «La naturalesa de la natura», p. 27. Instituto de Estudios Turolenses.

Pic d'aranya, la mortalla; pic d'escurçó, l'extremunció

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2096», p. 187. Columna Edicions.

Pic d'aranya, la mortalla; pic d'escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «15. Els mites i les creences - 15.6. Objectes quotidians». Web.

Pic de xaveta la tauteta

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Pic de xaveta, la taüt feta

1 font, 2018.
Lloc: La Cava.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.5.1 Insectes», p. 78. Universitat Rovira i Virgili.

Pic de xaveta, la taüteta

1 font, 2018.
Lloc: Els Reguers.
Castellà Espuny, Carles M. (2018): «Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l'individu i del poble a través d'un recull de cultura popular» «2.5.1 Insectes», p. 78. Universitat Rovira i Virgili.

Picada d'aranya / i picada d'escorçó, / no hi és a temps / l'extremaunció

1 font, 1968.
Les dents, en mossegar, deixen un verí mortal.
Sinònim: Picada d'escorçó, / no hi és a temps / l'extremaunció.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escorçó», p. 197. Edicions Polígrafa.

Picada d'aranya o d'escurçó, no hi ha temps a l'extremunció

1 font, 2010.
Fonoll, Celdoni (2010): Bèsties i bestioles «Escurçó ibèric», p. 198. Cossetània Edicions.

Picada d'aranya porta la mortalla

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. La malaltia», p. 38. Pagès Editors.

Picada d'aranya, / la mortalla

1 font, 1910.
La picada d'aranya es mortal de necessitat.
Lloc: Benifallet (Tarragona).
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Aranya. Preocupacions», p. 443. L'Avenç.

Picada d'aranya, / picada d'escorçó, / no hi és a temps / l'extremunció

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aranya», p. 262. Edicions Polígrafa.

Picada d'aranya, la mortalla, picada d'escurçó l'extremaunció, picada d'escorpí no dóna temps de pujar al llit

1 font, 1994.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): L'abella va a fer un tomb. Col·lecció «Folklore, 10», p. 25. Editorial Miguel A. Salvatella.

Picada d'aranya, la mortalla; picada d'escorçó, l'extremunció

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 247. Universitat Miguel Hernández.

Picada d'aranya, la mortalla; picada d'escorçó, l'extremunció; picada d'escorpí, no dóna temps de pujar al llit

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Març», p. 972. Editorial Selecta-Catalonia.

Picada d'aranya, la mortalla; picada d'escurçó l'extremunció

1 font, 1983.
Generalment, hom té la picada d'escorpí per mortal.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «Març. La vida a muntanya», p. 842. Salvat, S.A. de Ediciones.

Pich d'aranya la mortalla; pich d'ascursó la Extrema-unció; pich de chaveta la tauteta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.