Paremiologia catalana comparada digital

Plou quan Déu vol

16 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1905.

Plou quan Déu vol

6 fonts, 1926.
Expressa la idea de la providència i omnipotència de Déu.
Sinònim: Quan Déu vol, s'ennuvola i plou | Quan Déu vol, de tot vent plou | Quan Déu vol, sense núvol plou.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ploure Refr. i)». Editorial Moll.
Expressa el sentiment de l'omnipotència de Déu.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 109. Editorial Moll.
No tenim control sobre el que passa.
Btvllengua (2023): Betevé «Refranys catalans sobre el temps: dites protagonitzades pel sol, la pluja, el vent o la neu - https://beteve.cat/cultura/refranys-catalans-temps-dites-populars-catala/». Barcelona Televisió (Betevé).
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Astronomia», p. 52. Consell Insular de Menorca.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 613», p. 599. Columna Edicions.
Expressa la idea de la providència i l'omnipotència de Déu.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 43. Edicions 62.

Plou com Déu vol

2 fonts, 1984.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions.P», p. 10. Cultura Popular de Menorca.
Omnipotència de Déu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 153. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cuan plou? / Cuan Deu vol. / Cuan plourá? / Cuan Deu voldrá

1 font, 1915.
Els francesos fent una romeria demanant pluja diu que diuen. Una dona que des de els 15 o 18 anys que està a Cornet pro aquest cuento el treya de sos pares que eran de Montclar. De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llà hon Déu vol, hi plou

1 font, 1905.
Proverbis franceses.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis franceses», p. 165. Stampa Elzeveriana.

No més plòu, quan Deu vòl

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. N», p. 335. Editorial Arte y Letras.

Per què no plou?, perquè Déu no vol

1 font, 1992.
Lloc: Roquetes i Tortosa (Baix Ebre).
Vallès Herrero, Josep; Vallès Sogues, Puri (1992): Dites, cobles i rondalles: «Paraula de pagès, no fa mal a res» «III. Previsions sobre el temps. L'aigua», p. 208. Servei Local de Català de Tortosa.

Plou com (o quan) Déu vol

1 font, 1993.
Expressa la idea de la providència i omnipotència de Déu (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «948 Déu», p. 136. Institut Menorquí d'Estudis.

Plou com Deu vol

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. a) Aigo, neu», p. 279. Institut Menorquí d'Estudis.

Plourà quan Déu voldrà

1 font, 1993.
Expressa la idea de la providència i omnipotència de Déu (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «948a Déu», p. 136. Institut Menorquí d'Estudis.

Quan Déu vol, plou

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 625», p. 605. Columna Edicions.