Paremiologia catalana comparada digital

Qui compta, s'erra

39 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1900.

Qui compta, s'erra

10 fonts, 1918.
O almanco, està en perill de fer-ho.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.8. Erros i encerts. Raó. Refranys», p. 408. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 59. Estampa Gràfiques Calmell.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VIII.- Ciencies», p. 289. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 121. Pagès Editors.
Sinònim: Tot bon cavall ensopega.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «639», p. 188. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2672», p. 141. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 192. Editorial Millà.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 25. Seuba Edicions.

Qui compta s'erra

9 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1963): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Error», p. 130. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Ciències», p. 53. Consell Insular de Menorca.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en castellà: Quien tiene boca se equivoca.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 26. Institut d'Estudis Eivissencs.
Es diu per justificar un error involuntari.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.
Es diu per justificar un error involuntari.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «725 Compta», p. 107. Institut Menorquí d'Estudis.
Tots mos equivocam.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ciències», p. 175. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Durant sa vida, moltes vegades anam errats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui compta es descompta

5 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els comptes», p. 236. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Qui compta no fa compte

4 fonts, 1938.
Qui paga no deu.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 50. Estampa Gràfiques Calmell.
Qui paga no deu.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1160. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Qui compta, erra

3 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 99. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.

Qui compta, es descompta

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 59. Estampa Gràfiques Calmell.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2671», p. 140. Columna Edicions.

Qui compra, s'erra

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 1.3. El penjat», p. 202. Editorial Moll.

Qui compta endavant, s'erra

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 29. Ajuntament d'Inca.

Qui compta, serra

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 40. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui compta… erra

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 279. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.