Qui de ruc d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu

35 recurrències en 27 variants. Primera citació: 1883.

Qui del ruc d'altre es refia, sovint ha d'anar a peu

6 fonts, 1968.

Sinònim: Qui escudella d'altre espera, freda se la menja.

Lloc: Terres de Ponent.

Sinònim: Vés-te'n fiant.

Avui podríem dir de l'«auto», en lloc del «ruc».

Cal confiar només en les pròpies forces.

Qui de ruc d'altre es refia, sovint ha d'anar a peu

3 fonts, 1996.

Qui del ruc d'altri es refia, sovint té d'anar a peu

2 fonts, 1987.

Adagi que ens ensenya a confiar només en les pròpies forces.

Sinònim: Qui escudella dels altres espera, freda se la menja.

Qui amb el ruc d'altre confia, sol anar a peu

1 font, 1989.

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Qui d'animal d'atre 's refia / sovin te d'anar a peu

1 font, 1915.

De: Anònim (1917-18).

Lloc: Girona.

Qui d'ase d'altres se refia, / sovint té d'anar a peu

1 font, 1966.

Qui d'ase d'altri es refia sovint ha d'anar a peu

1 font, 1999.

Qui d'ase d'altri es refia sovint té d'anar a peu

1 font, 1951.

Qui de matxo d'altre es refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1979.

Lloc: Castellfollit de Riubregós.

Qui de matxo d'altre's refia, sovint te de anar á peu

1 font, 1883.

Qui de matxo d'altri es refia, / sovint ha d'anar a peu

1 font, 1969.

Equivalent en francès: Qui compte sur le mulet d'autrui, / doit souvent aller à pied.

Lloc: Catalunya del Nord.

Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 2008.

Qui de matxo d'altri fia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1998.

Lloc: Alt Pirineu.

Qui de matxo d'altri's refia, sovín té d'anar á peu

1 font, 1900.

Qui de ruc d'altre es fia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1998.

Lloc: Alt Pirineu.

Qui de ruc d'un altre se'n refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 2008.

Qui de ruc d'un atre se'n refia soviny té de nar a peu

1 font, 2017.

Més val fer-se la feina un mateix. Això és més vell que anar a peu. De tota manera, aquest refrany es pot aplicar a altres situacions de la vida real.

Lloc: Cerdanya.

Qui de ruc d'un atre se'n refia, soviny ha d'anar a peu

1 font, 1999.

Lloc: Cerdanya.

Qui del matxo d'altri es refia sovint ha d'anar a peu

1 font, 1969.

Qui del matxo d'un altre es refia, té d'anar a peu

1 font, 1992.

Qui del ruc d'altre es refia sovint ha d'anar a peu

1 font, 1951.

Qui del ruc d'altre es refia, sovint a d'anar a peu

1 font, 1988.

Qui del ruc d'altri es refia, / sovint té d'anar a peu

1 font, 1937.

Es ben sentenciós aquell adagi que ens ensenya a confiar només en les pròpies forces.

Sinònim: Qui escudella dels altres espera, / freda se la menja.

Qui del ruc de l'altre se refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1992.

Qui del ruc es refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1990.

Qui del ruch d'altre se refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1900.

Qui del ruch d'altre's refia, / sovint ha de anar a peu

1 font, 1910.

Bé es veritat que ningú dèu refiarse més que de sí mateix.