Sinònim: Qui escudella d'altre espera, freda se la menja.
Lloc: Terres de Ponent.
Qui de ruc d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu
32 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1883.
Qui del ruc d'altre es refia, sovint ha d'anar a peu
6 fonts, 1968.
Sinònim: Vés-te'n fiant.
Avui podríem dir de l'«auto», en lloc del «ruc».
Cal confiar només en les pròpies forces.
Qui de ruc d'altre es refia, sovint ha d'anar a peu
3 fonts, 1996.
Qui del ruc d'altri es refia, sovint té d'anar a peu
2 fonts, 1987.
Adagi que ens ensenya a confiar només en les pròpies forces.
Sinònim: Qui escudella dels altres espera, freda se la menja.
Qui amb el ruc d'altre confia, sol anar a peu
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui d'animal d'atre 's refia / sovin te d'anar a peu
1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Qui d'ase d'altri es refia sovint ha d'anar a peu
1 font, 1999.
Qui d'ase d'altri es refia sovint té d'anar a peu
1 font, 1951.
Qui de matxo d'altre's refia, sovint te de anar á peu
1 font, 1883.
Qui de matxo d'altri es refia, / sovint ha d'anar a peu
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui compte sur le mulet d'autrui, / doit souvent aller à pied.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu
1 font, 2008.
Qui de matxo d'altri fia, sovint ha d'anar a peu
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui de matxo d'altri's refia, sovín té d'anar á peu
1 font, 1900.
Qui de ruc d'altre es fia, sovint ha d'anar a peu
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui de ruc d'un altre se'n refia, sovint ha d'anar a peu
1 font, 2008.
Qui de ruc d'un atre se'n refia soviny té de nar a peu
1 font, 2017.
Més val fer-se la feina un mateix. Això és més vell que anar a peu. De tota manera, aquest refrany es pot aplicar a altres situacions de la vida real.
Lloc: Cerdanya.
Qui de ruc d'un atre se'n refia, soviny ha d'anar a peu
1 font, 1999.
Lloc: Cerdanya.
Qui del matxo d'un altre es refia, té d'anar a peu
1 font, 1992.
Qui del ruc d'altre es refia sovint ha d'anar a peu
1 font, 1951.
Qui del ruc d'altre es refia, sovint a d'anar a peu
1 font, 1988.
Qui del ruc d'altri es refia, / sovint té d'anar a peu
1 font, 1937.
Es ben sentenciós aquell adagi que ens ensenya a confiar només en les pròpies forces.
Sinònim: Qui escudella dels altres espera, / freda se la menja.
Qui del ruc de l'altre se refia, sovint ha d'anar a peu
1 font, 1992.
Qui del ruc es refia, sovint ha d'anar a peu
1 font, 1990.
Qui del ruch d'altre se refia, sovint ha d'anar a peu
1 font, 1900.
Qui del ruch d'altre's refia, / sovint ha de anar a peu
1 font, 1910.
Bé es veritat que ningú dèu refiarse més que de sí mateix.