Qui de ruc d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu

32 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1883.

Qui del ruc d'altre es refia, sovint ha d'anar a peu

6 fonts, 1968.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La desconfiança», p. 94. Pagès Editors.
Sinònim: Qui escudella d'altre espera, freda se la menja.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Vés-te'n fiant.
Avui podríem dir de l'«auto», en lloc del «ruc».
Cal confiar només en les pròpies forces.

Qui de ruc d'altre es refia, sovint ha d'anar a peu

3 fonts, 1996.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 24. Web.

Qui del ruc d'altri es refia, sovint té d'anar a peu

2 fonts, 1987.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els peus». Web.
Adagi que ens ensenya a confiar només en les pròpies forces.
Sinònim: Qui escudella dels altres espera, freda se la menja.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui amb el ruc d'altre confia, sol anar a peu

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui d'animal d'atre 's refia / sovin te d'anar a peu

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.

Qui d'ase d'altri es refia sovint ha d'anar a peu

1 font, 1999.

Qui d'ase d'altri es refia sovint té d'anar a peu

1 font, 1951.

Qui de matxo d'altre's refia, sovint te de anar á peu

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 26. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui de matxo d'altri es refia, / sovint ha d'anar a peu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui compte sur le mulet d'autrui, / doit souvent aller à pied.
Lloc: Catalunya del Nord.

Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 2008.

Qui de matxo d'altri fia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

Qui de matxo d'altri's refia, sovín té d'anar á peu

1 font, 1900.

Qui de ruc d'altre es fia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

Qui de ruc d'un altre se'n refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 2008.

Qui de ruc d'un atre se'n refia soviny té de nar a peu

1 font, 2017.
Més val fer-se la feina un mateix. Això és més vell que anar a peu. De tota manera, aquest refrany es pot aplicar a altres situacions de la vida real.
Lloc: Cerdanya.

Qui de ruc d'un atre se'n refia, soviny ha d'anar a peu

1 font, 1999.
Lloc: Cerdanya.
Web de la Cerdanya (1999): Refranys de la Cerdanya «Dites populars: Refranys». Web.

Qui del matxo d'un altre es refia, té d'anar a peu

1 font, 1992.

Qui del ruc d'altre es refia sovint ha d'anar a peu

1 font, 1951.

Qui del ruc d'altre es refia, sovint a d'anar a peu

1 font, 1988.

Qui del ruc d'altri es refia, / sovint té d'anar a peu

1 font, 1937.
Es ben sentenciós aquell adagi que ens ensenya a confiar només en les pròpies forces.
Sinònim: Qui escudella dels altres espera, / freda se la menja.

Qui del ruc de l'altre se refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1992.

Qui del ruc es refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1990.

Qui del ruch d'altre se refia, sovint ha d'anar a peu

1 font, 1900.

Qui del ruch d'altre's refia, / sovint ha de anar a peu

1 font, 1910.
Bé es veritat que ningú dèu refiarse més que de sí mateix.