Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui deu es mor en creu
22 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1915.
Qui deu es mor en creu
5 fonts, 1935.
Qui deu, viu clavat en creu
5 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui deu viu clavat en creu
2 fonts, 1993.
Qui deu, està clavat en creu
2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui doit, est clué sur une croix.
Lloc: Catalunya del Nord.
Equivalent en francès: Qui doit, est cloué en croix.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Qui deu / es mort en creu…
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Qui Déu és mort en creu
1 font, 2016.
Es diu del mal viure que té el que deu diners a altri.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Qui deu, / mor en creu
1 font, 1969.
Qui deu, es mor en creu
1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Qui deu, està clavat en creu!
1 font, 1995.
Qui deu, mor en creu
1 font, 2008.
Passa pena.
Sinònim: Qui deu, està clavat en creu.
Qui deu, mor en vida
1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Qui deu, víu clavat en creu
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.