Paremiologia catalana comparada digital

Qui dorm menja son

24 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1882.

Qui dorm menja son

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1087. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. Dormir i descansar», p. 64. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 300. Edicions 62.

Qui dorm, menja son

4 fonts, 1919.
Sinònim: Qui dorm, no menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1333», p. 164. Columna Edicions.
Miró i Borràs, Oleguer (1919): Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XV. Manresa, juny-desembre de 1919. Núm. 74. Pàg. 293-307 «Salut i feina (Conferència donada en el Centre Excursionista de Vich, el 18 d'abril de 1920)», p. 304. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Es diu quan hi ha despreocupació en les coses, i es preveuen les conseqüències.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1123 Dorm», p. 154. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui no és actiu, no progressa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui dorm menja

3 fonts, 1882.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui dorm dina.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 28. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

Qui dorm, no menja

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «D 1980», p. 30. Columna Edicions.
Qui dorm no menja. 28-12-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1393.jpg. Manuscrit.

Dorm, menjarás son

1 font, 2013.
Se diu á un peresós que fa poca feyna, ó á un qui dorm molt.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. D», p. 5. Cultura Popular de Menorca.

Qui dorm / menja son

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/75/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui dorm crie son

1 font, 1995.
Font: VR, ME, MR, N.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la salut i la malaltia», p. 42. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui dorm no dina

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La impossibilitat», p. 138. Pagès Editors.

Qui dorm no menja

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La impossibilitat», p. 138. Pagès Editors.

Qui dorm, menja

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dort, dine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 176. Robert Morel Editeur.

Qui dòrm, menja sòn

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Sueño de hartura, se limita él solo; sueño de debilidad, se prolonga y acentñua hasta un término peligroso (Letamendi).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «IX. Sòn. Dormir. Llit», p. 271. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui dort, dîne.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «IX. Sòn. Dormir. Llit», p. 272. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui dorm, menje son

1 font, 2021.
Qui dorm menje son. 29-5-1893 / 29-5-1894 / 29-5-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1392.jpg. Manuscrit.