Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui dorm menja son

23 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1882.

Qui dorm menja son

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1087. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. Dormir i descansar», p. 64. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 300. Edicions 62.

Qui dorm menja

4 fonts, 1882.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui dorm dina.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 28. Impremta i Llibreria den A. Julia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

Qui dorm, menja son

3 fonts, 1984.
Sinònim: Qui dorm, no menja.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1333», p. 164. Columna Edicions.
Es diu quan hi ha despreocupació en les coses, i es preveuen les conseqüències.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1123 Dorm», p. 154. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui no és actiu, no progressa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui dòrm, menja sòn

2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: Sueño de hartura, se limita él solo; sueño de debilidad, se prolonga y acentñua hasta un término peligroso (Letamendi).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «IX. Sòn. Dormir. Llit», p. 271. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui dort, dîne.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «IX. Sòn. Dormir. Llit», p. 272. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui dorm, no menja

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «D 1980», p. 30. Columna Edicions.
Qui dorm no menja. 28-12-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1393.jpg. Manuscrit.

Dorm, menjarás son

1 font, 2013.
Se diu á un peresós que fa poca feyna, ó á un qui dorm molt.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. D», p. 5. Cultura Popular de Menorca.

Qui dorm / menja son

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/75/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui dorm crie son

1 font, 1995.
Font: VR, ME, MR, N.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «la salut i la malaltia», p. 42. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui dorm no dina

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La impossibilitat», p. 138. Pagès Editors.

Qui dorm no menja

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVIII. La roda de la fortuna. La impossibilitat», p. 138. Pagès Editors.

Qui dorm, menja

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui dort, dine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 176. Robert Morel Editeur.

Qui dorm, menje son

1 font, 2021.
Qui dorm menje son. 29-5-1893 / 29-5-1894 / 29-5-1895.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1392.jpg. Manuscrit.