Paremiologia catalana comparada digital

Qui en té dos i en gasta tres, aviat es queda sense res

37 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1907.

Qui té dos i gasta tres, queda sense res

9 fonts, 1907.
Procurar que les despeses no siguin més altes que els ingressos.
Equivalent en esperanto: Kiu vivas sen kalkulo, baldaŭ estos almozulo | Vivo sen modero kondukas al mizero.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.

Qui té dos i en gasta tres, queda sempre sense res

5 fonts, 1994.
Lloc: Calella.

Qui en té dos i en gasta tres, prompte es queda sense res

2 fonts, 1987.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas: També abunden les referències als qui tenen. I, a desgrat d'envejar-los dient: tots els pillos tenen sort, ells ja van aviats. Els qui no tenen massa vegades res més els hi roda pel cap.
Lloc: Alcoi.

Qui té dos i gasta tres / queda sense res

2 fonts, 1970.
De: Miralpeix, Jaume.
Lloc: Taradell.
Font: Revista dels Tonis (Taradell).

Qui té dos i gasta tres queda sense res

2 fonts, 1993.

Qui en «guanye» dos i en gasta tres, aviat es «quede» sense res

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).

Qui en té dos i en gasta tres, aviat es queda sense res

1 font, 2007.
Sinònim: Qui en treu i no n'hi posa, aviat res no li fa nosa | Qui gasta més del que té, aviat ha d'anar a lloguer | Totes les maces piquen | Tots els excessos són dolents.
Equivalent en castellà: Donde hay saca y nunca pon, pronto se acaba el bolsón | Todos los excesos son malos.
Sinònim: Tenir les mans foradades (o la butxaca foradada).

Qui en té dos i en gasta tres, es queda sense res

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).

Qui en té dos i en gasta tres, lladre és, o aviat es quedarà sense res

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.

Qui en té dos i en gasta tres, prompte es quedarà sense res

1 font, 2008.

Qui en té dos i en gasta tres, prompte hi resta sense res

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.

Qui en te dos i en gasta tres, pronte se queda sense res

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.

Qui en té dos i en gasta tres, propmte hi resta sense res

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.

Qui en té dos i engasta tres, es queda sense res

1 font, 1990.

Qui té dos i en gasta tres, queda sense res

1 font, 1999.

Qui té dos i gasta tres, aviat es queda sense

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.

Qui té dos i gasta tres, aviat es queda sense res

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

Qui té dos y gasta tres, queda sense res

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

Qui té dos, i gasta tres, queda sense res

1 font, 1984.
Qui no mira amb es gastar, ben cert no sap lo que es fa.
Lloc: Menorca.