Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «II. L'alimentació. El menjar i el beure», p. 24. Pagès Editors.
Qui més en pela, més (o menys) en menja
29 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1883.
Qui més en pela menys en menja
4 fonts, 1995.
Qui més en pela, més en menja
4 fonts, 1996.
Qui més ne pela, més ne menja
4 fonts, 1900.
Sinònim: Qui més ne pela, manco en menja | Qui té tions, fa estelles | Qui oli maneja, els dits se n'unta.
V. Tenir.
Qui més ne pela més ne minja
3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui més en pela més en menja
2 fonts, 1993.
Qui més en pela, menys en menja
2 fonts, 1980.
Lloc: Ribera.
Qui mes ne pela mes ne minja
2 fonts, 1910.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui menys ne pela, més ne menja
1 font, 1987.
Procurar.
Equivalent en castellà: Quien menos procura alcanza más.
Qui més en pela, manco en menja
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui mes ne pela mes ne menja
1 font, 1883.
Sinònim: Qui oli meneja los dits se n'unta.
Qui més ne pela més ne menja
1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Quí més ne pela, / més ne menja
1 font, 1891.
Qui més ne pèla, manca en menja
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui més ne pela, manco en menja
1 font, 1992.
Sinònim: Qui més ne pela, més ne menja.
Qui més ne pela, més ne minja
1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.