Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.
Qui roba a un lladró, té cent anys de perdó
18 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1900.
Qui roba a un lladre té deu (o cent) anys de perdó
2 fonts, 1993.
Es diu quan es parla d'algú que ha robat, o defraudat, a una persona dolenta (D.).
Qui roba a un lladró té deu anys de perdó
2 fonts, 2008.
Qui roba a un lladró, té cent anys de perdó
2 fonts, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Qui á un lladre roba, cent anys de perdó
1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui roba a un lladre / te cent anys de perdó
1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.
Qui roba a un lladre té cent anys de perdó
1 font, 2006.
Qui roba a un lladre té déu anys de perdó
1 font, 1997.
Manifiesta la poca compasión que inspira el ladrón.
Equivalent en castellà: Quien roba al ladrón ha diez años de perdón.
Lloc: País Valencià.
Qui roba a un lladre té deu anys de perdó
1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Robar a lladres no és pecat.
Equivalent en castellà: Quien roba a un ladrón tiene cien (o mil) años de perdón.
Qui roba a un lladre té mig perdó
1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Qui roba a un lladre, té cent anys de perdó
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Qui roba a un lladre, té deu anys de perdó
1 font, 1987.
Ladrón.
Equivalent en castellà: Quien roba a un ladrón, ha cien años de perdón.
Qui roba a un lladre..., té cent anys de perdó
1 font, 2017.
Qui roba un lladregó té cent anys de perdó
1 font, 2003.
Qui roba un senyor té cent anys de perdó
1 font, 1992.
Qui robe a un lladre té cent anys de perdó
1 font, 1995.
Font: ME, FI, FX, G, MS, TV, VR.