Paremiologia catalana comparada digital

Qui sembra tard, ni palla ni gra

39 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1910.

El que sembra tardà, ni palla ni blat

4 fonts, 2007.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Tardar», p. 308. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sinònim: «El que sembra tard, ni palla ni gra.
Lloc: Ontinyent.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. C. Activitats de producció. Agricultura. Refranys agrícoles», p. 848. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Allò que es fa tard no dóna el resultat que preteníem.
Sinònim: Contrari: Qui matina, tot ho combina.
Equivalent en castellà: Similar: El que se levanta tarde, ni oye misa ni come carne.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 252. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 133. Edicions Víctor.

Del tardà, ni palla ni gra

3 fonts, 1926.
Significa que si sembren tardà, cullen poc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tardà, -ana Refr». Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Tardà = tardaner, endarrerit, retardatari, lent, mandrós. De qui sempre arriba tard o es retarda a fer les coses no podem esperar res, perquè no és complidor.
Sinònim: Similar: El que s'ha de fer, prompte.
Equivalent en castellà: Similar: El que se levanta tarde, ni oye misa ni come carne.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 222. Web.

Qui sembra tardà, ni palla ni gra

3 fonts, 1911.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 485», p. 795. Columna Edicions.
Sentència referida als cereals que exigeixen complir el cicle vegetatiu abans d'arribar els freds de la tardor.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 333. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ferreries (Tortosa).
Vergés de Escardó, Dolores (1911): El Radical, núm. 68 (30 desembre 1911) «Refrans casolans», p. 3. El Radical. Semanario Popular.

Tardà, ni palla ni gra

3 fonts, 1989.
Sinònim: Blat tardà, ni palla ni gra.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 244. Columna Edicions.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 325. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. T», p. 175. Edicions Víctor.

Lo tardà ni palla ni gra

2 fonts, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. L», p. 5. PDF.
Lloc: Nonasp.
Llop, Merche (2009): L'Eixam. La revista de l'Associació Amics de Nonasp, any 13, núm. 14 (juliol de 2009) «Refranys», p. 5. Associació Amics de Nonasp.

Sembrat massa tardà, ni palla ni gra

2 fonts, 2007.
Sinònim: Les coses, fora de temps, solen anar malament.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «336», p. 101. Garsineu Edicions.
Vet aquí unes quantes d'aquestes velles dites, amb el benentès que els avenços que el progrés va aportant al camp constantment poden fer, d'aquí a poc temps, que hagin perdut la seva raó de ser.
Lloc: Peramola.
Espunyes, Josep (2014): Llengua Nacional, Núm. 87 (2n trimestre 2014), p. 23 «El temps, les dites, el progrés» - https://llenguanacional.cat/pdf/LN87_10.pdf, p. 23. Revista Llengua Nacional.

Sembrat tardà, ni paia ni gra

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 40. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
S'han de fer les coses en el moment adequat.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 96. Institut d'Estudis Eivissencs.

Si se sembra tardà, ni palla ni gra

2 fonts, 1989.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 15. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Tardà: ni palla ni gra

2 fonts, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. El treball, la salut i la producció agrícola», p. 87. Xàbiga.
Es millor sembrar-lo al temps oportú; repercutirà en bé nostre a la sega.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.2. Refranys, frases fetes i locucions de la batuda», p. 104. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Al blat tardà, ni palla ni gra

1 font, 1992.
Refrany d'ordre moral.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Blat, forment, messes», p. 48. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

El que sembra tard, ni palla ni gra

1 font, 2012.
Sinònim: El que sembra tardà, ni palla ni blat.
Lloc: Castalla.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. C. Activitats de producció. Agricultura. Refranys agrícoles», p. 848. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que sembra tardà / ni palla ni gra

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Escola Municipal de Formació Professional de Flix (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 66. Escola Municipal de Formació Professional de Flix.

El que sembra tardà, / ni palla ni gra

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 66. Autoedició.

El qui sembra tardà, ni palla ni gra

1 font, 1992.
Indiquen el moment oportú de fer la sembra.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La sembra del gra. Sembrar», p. 34. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Lo que sembra tardà, ni palla ni gra

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.1. Terra». Web.

Lo que sembra tardá, ni palla ni gra

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Lo tardà, ni palla ni gra

1 font, 2009.
De: Maria March, 59 anys, recollit al 1996.
Lloc: El Pinell de Brai (Terra Alta).
Hernández i March, Ramon (2009): Fatumer. Revista de l'Associació Cultural Pi del Broi, núm. 54 (desembre 2009) «Dites i refranys del Pinell. El pas del temps (mesos de l'any, estacions, el temps…)», p. 11. Revista Fatumer.

Qui sembra tard, ni palla ni gra

1 font, 2010.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

Qui sembra tardà, no cull ni palla ni gra

1 font, 2012.
El cicle agrari, les rutines que s'hi imbriquen i els condicionants meteorològics adquireixen en un medi rural com el de Benimantell —és lògic— una importància notable, rellevant, decisiva. Això justifica que els consells, les consignes, les creences i les savieses del cel i de la terra acaben sent fixades en construccions verbals com les dels idiomatismes següents.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 47. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Quadern amb dites de Francisco Solbes Solbes, Paco Caseta, transcrites per les seues nétes, Alba i Ester Revert Solbes.
Lloc: Benimantell.
Martines Peres, Josep; Martines Peres, Vicent; Martínez Solbes, Juan P (2012): Conéixer Benimantell «01. Llengua i literatura 01.2. Una rosa de paper: Documents etnopoètics de Benimantell», p. 57. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té feina i no la fa, no cull ni palla ni gra

1 font, 2005.
Caterina Albert, Víctor Català (2005): Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari «Glosses a «Quincalla»», p. 59. Edicions 62.

Sembrat tardà, ni palla ni gra

1 font, 1995.
Font: CR, BM.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «És la vida del pagès…», p. 29. Instituto de Estudios Turolenses.

Tardá, ni palla ni grá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 278. Editorial Arte y Letras.

Tardà, ni palla ni grà

1 font, 1987.
Perquè tot refrany té sempre un doble sentit: l'un, recte o literal i l'altre figurat o metafòric. El fet natural o el fruit d'una experiència són utilitzats com a exemple i explicació de la conducta humana.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia», p. 83. Xàbiga.