Paremiologia catalana comparada digital

Qui té mal al dit i el marit bonic, tot sovint se'l mira

34 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1900.

Qui té mal al dit i bonic marit, tot sovint se'ls mira

7 fonts, 1985.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Sinònim: Ser un ploramiques (o un ploraire sopetes, o un sac de gemecs).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «576», p. 169. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 61. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 66. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 101. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui té mal al dit i el marit bonic, tot sovint se'l mira

5 fonts, 1969.
L'home com a marit o com a potencial espòs és una visió des del gènere femení, una mirada que passa, de vegades, per la frivolitat i arriba fins a la profunditat i seriositat del consell entorn de la importància del matrimoni i saber escollir bé la parella en qüestió.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Advertències entre dones i per a dones», p. 59. Consell Insular de Menorca.
Tota la felicitat de la muller està en trobar un bon marit. Llavors la pau viu a la llar, i la felicitat es manifesta fins en la mateixa vida exterior.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Marit», p. 111. Edicions Polígrafa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.
Villas i Chalamanch, Montserrat (1991): Revista de l'Alguer, Vol. 2, núm. 2 (1991), pàg. 135-151 «Concordances/Discordances lexicals entre el català i altres llengües». Revista de l'Alguer.

Qui té mal al dit i el marit bonic tot sovint se'l mira

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1185. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1081. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 16. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

Qui té mal al dit i el marit bonic tot sovint se'ls mira

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 194. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.

Qui té el dit ferit o el marit bonic, tot sovint se'l mira

1 font, 2024.
Vallès, Marc (2024): «https://twitter.com/cabanyenc/status/1758541797700043145». Twitter.

Qui té mal al dit i al marit bonic tot sovint se'l mira

1 font, 2010.
Lloc: Colliure (Catalunya Nord).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té mal al dit i bonic marit tot sovint se'ls mira

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. El matrimoni», p. 53. Pagès Editors.

Qui té mal al dit i bonic marit, tot sovint se'l mira

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 28. Editorial Millà.

Qui te mal al dit i el marit bonic tot sovint se'ls mira

1 font, 2010.
Lloc: Olesa de Bonesvalls - Sant Pau d'Ordal (Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui té mal al dit i el marit bonic, / tot sovint se'l mira

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a mal au doigt (ou) un mari joli, / le regarde souvent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 114. Robert Morel Editeur.

Qui té mal al dit i marit bonic, / sovint se'ls mira

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 90. Ajuntament de l'Escala.

Qui té mal al dit i marit bonic, tot sovint se'l mira

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 541», p. 737. Columna Edicions.

Qui té mal al dit i marit bonich, tot sovint se-l mira

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 28. Impremta Catalònia.

Qui té mal al dit i un marit bonic, tot sovint se'l mira

1 font, 2020.
PCCD / Giralt, Núria (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.

Qui te mal al dit y 'l marit bonic tot sovint se'l mira

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 70. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui té mal al dit y'l marit bonic, tot sovint se'l mira

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 387. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui te mal amb un dit i l'home bonic tot sovint se 'ls mira

1 font, 1915.
Teresa Rigau de Salt vinguda de Sant Gregori. De: Capella i Rigau, Gregori.
Lloc: Santa Maria del Collell (Girona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0025 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433720304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té mal en el dit i mal marit, a sovint s'el mira

1 font, 2010.
Lloc: Alcoi (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.