M. o f. Remor, soroll confús.
La rum-rum fa la guitarra, / la rum-rum fa el guitarró; / per les dones xocolata, / pels homes un bon bastó (cançó pop. de Llofriu) | Al mitj del rum-rum de las conversas de la sala, Oller Bogeria 17.
Rum-rum
27 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1805.
Rum-rum
10 fonts, 1926.
M. o f. Notícia o cosa de què es parla molt, que es divulga entre molta gent.
Segons cert rum-rum arribaran no sé si a passar de vuit, Maldà Col·legi 112 | Devall devall corria un rum-rum de que tenia fullet, Aguiló C., Rond. de R. 16 | Inspirada de nou pel rum-rum de la gent, Pons Com an. 190.
Equivalent en castellà: Runrún.
En canvi, aquell soroll ronc continuat d'un vehicle (o d'un gat) és el rum-rum.
Remor, renou confús d'un grup.
Lloc: Illes Balears.
Remor, renou confús.
Lloc: Illes Balears.
Trons.
Lloc: Illes Balears.
Sinònim informal de «rumor».
Notícia no verificada, que corre de boca en boca / rumor, notícia incontrolada que corre de boca en boca.
Hi va haver un rum-rum / El rum-rum de la gent deia que s'havia casat per diners.
Sinònim: Bum-bum, veus volanderes, el dir de la gent, el què diran.
Font: IEC / *
El rumor.
Corria rum-rum que tenia follet.
Compost repetitiu i expressiu.
Onomatopeia expressiva de la fressa d'un motor. També expressa la remor d'un soroll confús.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomatopeia de la remor, del sorll confús, com el d'una conversa o una barreja de converses, el so d'una guitarra, o del soroll que fa un gat quan ronca de content. | m. Rumor, notícia que corre de boca en boca.
Tan sols el públic de les altures paradisíaques, que no estava en antecedents del fet sensacional que removia la gent de sota, se mostrava queixós del rum-rum, rum-rum, que pujava de palcos i platea (Raimon Casellas, «Les multituds», 1906).
Notícia. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Córrer un rumrum
2 fonts, 1805.
F. fam. comensar á córrer algun rumor ó la veu d'alguna cosa en èl poble.
Equivalent en castellà: Rugirse.
F. fam. comensar á córrer algun rumor ó la veu d'alguna cosa en èl poble.
Equivalent en llatí: Susurrari.
Fr. fam. Comensar á espargirse en lo poble la veu de alguna cosa.
Equivalent en castellà: Rugirse.
Fr. fam. Comensar á espargirse en lo poble la veu de alguna cosa.
Equivalent en francès: Se répandre sourdement.
Fr. fam. Comensar á espargirse en lo poble la veu de alguna cosa.
Equivalent en italià: Correre il romore.
Fr. fam. Comensar á espargirse en lo poble la veu de alguna cosa.
Equivalent en llatí: Susurrari.
Correr un rum rum
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Fer el rum-rum (a algú)
1 font, 2017.
Fer el run-run (a algú)
1 font, 2017.
Fer rum-rum
1 font, 1967.
Soroll que fan els gats.
Em vaig acostumar a ensenyar-li la dent de la Balbina i, quan la veia, tot ell se'm fregava contra les cames i feia rum-rum sense parar.
La rum-rum
1 font, 2017.
Rum rum
1 font, 2021.
Rumrum
1 font, 1839.
S. m. fam. Rumòr.
Sentir un rum-rum
1 font, 1915.
Rumiar. De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Sentir un farúm | Sentir un socarrim.
Lloc: Lleida.