Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Sant Bernat cura de febres i de mal de cap

27 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1918.

Sant Bernat cura de febres i de mal de cap

10 fonts, 1918.
És advocat contra aquestes dolences.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.Església. 8.5.5. Festivitats, misses i altres celebracions religioses. 8.5.5.4. Santoral - Sant Bernat (20 d'agost)», p. 293. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1084. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 194. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom II «Refranys de medecina», p. 129. Institut Menorquí d'Estudis.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 707», p. 152. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Saint Bernard guérit des fièvres et du mal de tête.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 178. Robert Morel Editeur.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
És invocat per demanar-li la cura del mal de cap.
Sinònim: Sant Bernat cura de nafres i de mal de cap.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 551. Edicions 62.
Molts de sants són advocats contra alguna malaltia. Sant Bernat, la festa del qual celebram el 20 d'agost, ho és per a febres i mal de cap.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2505 Sant», p. 339. Institut Menorquí d'Estudis.

Sant Bernat, cura la febre i el mal de cap

3 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Equivalent en francès: Saint bernard, guérit la fièvre et le mal de tête.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Déu, sants i dimonis», p. 92. Autoedició.

Sant Bernat cura de febres i del mal de cap

2 fonts, 2006.
Sant Bernat és el 20 d'agost.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.

Sant Bernat cura de nafres i de mal de cap

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1084. Editorial Selecta-Catalonia.
És invocat per demanar-li la cura del mal de cap.
Sinònim: Sant Bernat cura de febres i de mal de cap.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 551. Edicions 62.

Sant Bernat / cura de febres / i de mal de cap

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mal», p. 37. Edicions Polígrafa.

Sant Bernat cura de febre i de mal de cap

1 font, 1928.
Errònia. Ha de dir «s'han bernat», o sigui s'han tancat a casa seva.
Farnés i Badó, Sebastià (1928): Arxiu de tradicions populars, IV «Dues cultures», p. 199. José J. de Olañeta, Editor.

Sant Bernat cura de febres i mal de cap

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Agost», p. 990. Editorial Selecta-Catalonia.

Sant Bernat dura de febres i de mal de cap

1 font, 2008.
Conten d'aquest sant que dormia poc, s'alimentava malament i tenia perdut el sentit del gust i que tant li era beure oli com aigua. L'invoquen perquè quan dorm qualcú deixi de roncar.
Barceló, Joan (2008): «Sant Bernat, tot mal cura o ha curat». Diari de Balears.

Sant Bernat que cura de maldecap

1 font, 2021.
Lloc: Mallorca.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 2_815.jpg. Manuscrit.

Sant Bernat, / cura de febres i de mal de cap

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XL.- Religiosus», p. 329. Institut Menorquí d'Estudis.

Sant Bernat, / cura les febres i el mal de cap

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Agost. 20. Sant Bernat», p. 67. Terra Nostra.

Sant Bernat, cura de febres i mal de cap

1 font, 1984.
En ple estiu, no hi ha refredats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 235. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sant Tomàs cura de febres i de mal de cap

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 553. Edicions 62.

Sant Tomàs cura de febres i mal de cap

1 font, 1993.
Vegi's n. 2505.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2518 Sant», p. 340. Institut Menorquí d'Estudis.