Paremiologia catalana comparada digital

Sempre ho paga qui no ho mereix

18 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Sempre ho paga qui no ho mereix

8 fonts, 1984.
Moltes vegades paguen justs per pecadors.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.3. Comerç. 2.3.1. Compres i vendes. Refranys», p. 62. Editorial Moll.
Sinònim: Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «147», p. 52. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 380», p. 769. Columna Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 246. Llibres de l'Index, S.A..
Els innocents són els que reben.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 437. Edicions 62.
Expressa que molt sovint els innocents paguen les culpes dels altres (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2060 Paga», p. 286. Institut Menorquí d'Estudis.
Moltes vegades ho paguen justs per pecadors.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 202. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Moltes vegades ho paga qui no n'és res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 224. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sempre ho paga qui no deu

4 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Setembre», p. 20. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Confirma que les situacions desastroses o els endeutaments causats pels dirigents d'un país o d'una empresa, els paguen moltíssimes vegades els mateixos perjudicats que no hi ha tingut res a veure.
Sinònim: Similars: Els pecats dels pares, els paguen els fills | Dels pecats dels pares, van els fills geperuts | Sempre va el gos al de les calces esquinçades || Similar, l'expressió: Pagar justos per pecadors.
Equivalent en castellà: A pagarlo, Pocarropa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 381. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. S», p. 172. Edicions Víctor.

Sempre ho paga qui no ho deu

2 fonts, 1989.
També poden ser considerats aquells que ofereixen distintes modalitats de la mateixa concepció.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Estudi preliminar», p. 17. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 308. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Sempre ho paga el que no ho deu

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «S», p. 133. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Sempre ho paga qui no ho merèix

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.

Sempre paga qui no déu

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Sempre pague qui no ho deu

1 font, 1995.
Font: G, ME, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 70. Instituto de Estudios Turolenses.