Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A la llarga

26 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

A la llarga

22 fonts, 1968.
A la llarga, han de fonamentar, d'una vegada per sempre, una Espanya moderna que només ho serà amb el reconeixement d'aquestes dues especificitats nacionals.
Editorial (1996): Avui «Editorial. El gran desconcert», p. 3. L'Avui / El Punt Avui.
A la fi, passat molt temps.
Les coses cares a la llarga són més barates.
Equivalent en castellà: A la larga.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Llarg», p. 139. Enciclopèdia Catalana.
Després d'haver passat temps / passat molt de temps.
Treballes massa hores i dorms poc; a la llarga trobaràs les males conseqüències d'aquest excés / Les coses cares a la llarga són més barates.
Sinònim: A llarg tret, amb el temps, a carrera llarga, temps a venir, tard o d'hora.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Futur». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
A llarg termini.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 90. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Passar molt temps.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 90. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
A la fi, passat molt de temps.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Locució temporal que significa més tard o més aviat.
A la llarga haurà de pagar els plats trencats.
Jané, Albert (1973): Aclariments lingüístics, II «Sintaxi. Algunes expressions temporals», p. 138. Editorial Barcino.
Tranquil·lament, però sense parar.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 13. Juli Jordà Mulet.
Hi ha qui opina, Ferran Soldevila, Gaziel, Carles Pi i Sunyer, que aquesta expansió marítima i «diagonal insular», a la llarga, no sols resultà eixorca, sinó contraproduent.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 14. Mariners i mercaders», p. 159. Editorial Pòrtic.
Miquel Dolç, al pròleg del «Nou recull de modismes i frases fetes. Català-castellà/castellà-català», de Josep Balbastre i Ferrer (Ed. Pòrtic, Barcelona, 1996). De: Balbastre i Ferrer, Josep.
No sabem, però, fins a quin punt serà eficaç, a la llarga, el nostre afany de depuració.
Font: Nou recull de modismes i frases fetes. Català-castellà/castellà-català.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo, p. 182. Estudios Románicos.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1759. Publicacions de la Universitat de València.
La seva intransigència, a la llarga, els perjudicarà.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 16. Llibres de l'Index, S.A..
Sinònim: Veg. A llarg termini.
Equivalent en castellà: A la larga.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «llarga». Editorial Barcanova.
¿Per què sempre s'ha de dir 'termini' podent expressar la mateixa idea, en moltes circumstàncies (reconeixem que no pas en totes), amb les locucions tradicionals 'a la curta' i 'a la llarga'?
Sinònim: A llarg termini.
Equivalent en castellà: A la larga, a largo plazo.
Pericay, X.; Toutain, F. (1988): Verinosa Llengua, p. 87. Editorial Empúries.
A la fi, passat molt temps.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 81. Editorial Millà.
Després d'haver passat temps.
Sinònim: Amb el temps, a llarg tret, a carrera llarga, més endavant, després, finalment, al capdavall, més tard, temps a venir, al cap de temps, dia vindrà que.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 25. Edicions 62.
Lo gasoil de la calefacció s'ha fotut per les bromes, i això, a la llarga, no pot ser bo de cap manera.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol I. Març marçot», p. 13. Editorial Fonoll.
Amb el temps.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Quan», p. 107. Edicions 62.
L'Alfred no trucaria, i si ho feia, a la llarga sempre tornaria amb la dona.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). II», p. 217. L'Avui / El Punt Avui.
I qui sap, potser a la llarga no li farà res, tothom creu que és forta ─això és el que diu la Sílvia─, i que mira de cara a la Història, al seu temps, a l'hora col·lectiva.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora oberta. La Natàlia llegeix l'Odissea...», p. 226. L'Avui / El Punt Avui.
[...] però l'Enriqueta no ho va pair mai i potser a la llarga és lo que la va matar.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - II», p. 136. Edicions Proa.
I què haurem de fer a la llarga d'aquestes peces singulars? Tenen les absoltes cantades, però les curiositats sempre fan bonic a les vitrines.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Cascàries», p. 136. Cossetània Edicions.
Tot i això, de tant en tant prenc consciència que, de tot el que representa que s'haurà après, només se'n retindrà a la llarga una part ben petita.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Saó», p. 56. Cossetània Edicions.

Á la llarga

2 fonts, 1805.
M. adv. lentament.
Equivalent en castellà: Á la larga.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
M. adv. lentament.
Equivalent en llatí: Lente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llarg, a», p. 46.
Equivalent en castellà: Á la larga.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 7. Del adverbio. Adverbios de tiempo. Compuestos ófrases adverbiales», p. 131. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.