Paremiologia catalana comparada digital

Ulls de gat

19 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1805.

Tenir ulls de gat

5 fonts, 1988.
Tenir els ulls de color blau clar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Gat», p. 144. Editorial Moll.
Tenir els ulls de color blau clar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 228. Editorial Millà.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Parts del cos (humà i d'animal)», p. 116. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 215. Universitat Miguel Hernández.

Ulls de gat

5 fonts, 1805.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Frases calificativas», p. 106. Hermanos Espasa, Editores.
Èls que son blaus ó diferents en lo color.
Equivalent en castellà: Ojos de gato.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ull», p. 389.
Èls que son blaus ó diferents en lo color.
Equivalent en llatí: Homo felinis oculis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Ull», p. 389.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
La persona que té'ls ulls d'un color blau clar.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gat. Modismes», p. 101. L'Avenç.
Ulls blancs, que tenen la pupil·la blava. En castellà «Ojos de gato» són els ulls de color grisós o incert.
Sinònim: Ulls d'esquirol.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.

Tindre ulls de gata golosa

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 287. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 102», p. 579. Columna Edicions.

Uis de gat

2 fonts, 1917.
Els que tenen els uis blaus. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0022 «58 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361596». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Són els ulls blaus.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. U», p. 100. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Ull de gat

2 fonts, 1997.
Sinònim: Veg. Ull de boc.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.
El que tot ho veu, espec. a les fosques.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ull m.», p. 313. Edicions 62.

Tindre els ulls de gat

1 font, 2003.
Tindre els ulls de color blau clar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «U», p. 164. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Tindre ulls de gat

1 font, 2008.
Tindre els ulls de color blau clar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.