Paremiologia catalana comparada digital

Val més tort que mort

23 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

Més val tort que mort

10 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 74. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.3. Dissort». Web.
Indica que cal resignar-se a un mal petit per evitar-ne un de més gros.
Sinònim: Val més un de mort que molts de ferits.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mort», p. 80. Editorial Moll.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 20. Editorial l'Esquer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 27. Editorial Miguel A. Salvatella.

Val més tort que mort

6 fonts, 1957.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 129. Editorial Sargantana.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 42. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. V», p. 8. PDF.
Font: FL, FX, N.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Cos i ànima», p. 35. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Diners i quantitats», p. 169. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Es diu per justificar un mal menor.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 136. Institut d'Estudis Eivissencs.

Mes val tort que mort

3 fonts, 1910.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Equivalent en castellà: De lo perdido saca partido.
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0052 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371323». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Més val tort, que mort

2 fonts, 1934.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. MES», p. 162. Impremta Querol, Tortosa.

Primer tort que mort

1 font, 1992.
Sinònim: Més val tort que cec.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 959», p. 437. Columna Edicions.

Val mes tort que mort

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.