Paremiologia catalana comparada digital

Val més una bona llengua que una bona hisenda

25 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1910.

Val més una bona llengua que una bona hisenda

11 fonts, 1951.
Qui sap expressar-se bé i de manera persuasiva, té grans mitjans per fer fortuna.
Significa que el qui sap expressar-se bé i de manera persuasiva té grans mitjans per fer fortuna.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Qui té art oratòria i bones maneres pot guanyar voluntats i aconseguir coses que uns altres no podran.
Sinònim: Similars: S'agafen més mosques amb mel que amb vinagre | Qui té art va a qualsevol part | Val més una gota de saber que un mar de fortuna.
Lloc: Lleida (Segrià).
Lloc: Lleida (Segrià).
Per indicar el poder de la paraula.
Lloc: Marina Baixa.

Val més una bona llengua, que una bona hisenda

3 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Va dirigit a una bona part dels polítics.
Lloc: Amposta.

Més val llengua que hisenda

2 fonts, 2011.
Destaca el valor que té la capacitat oratòria i de convenciment.
Sinònim: Similars: Qui té llengua, a Roma va | S'agafen més mosques amb mel que amb vinagre || Contrari: Et conec, herbeta, que et dius marduix.

Més val llengua que hacienda

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Mes val llengua que hacienda

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Val més un bona llengua que una bona hisenda

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

Val més una bona llengua / que una grossa hisenda

1 font, 1969.
Lloc: Urgell.

Val més una bona llengua que un bona argenda

1 font, 1985.
Lloc: Bot (Terra Alta).

Val més una bona llengua que una bona argenda

1 font, 1995.
Font: MS, ME.

Val més una bona llengua que una bona dot

1 font, 1995.

Val més una bona llengua, que una bona argenda

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).