Paremiologia catalana comparada digital

Vent de garbí, ni al vespre ni al matí

18 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1930.

Vent de garbí, ni al vespre ni al matí

7 fonts, 1951.
Pels que han de treballar és un mal vent.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.1. Garbí», p. 122. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 400», p. 694. Columna Edicions.
Garbí o llebeig: s'anomena així el vent del sud-oest. «Garbí» deriva d'un mot àrab que significa «occident, lloc remot». En canvi «llebeig» ve del grec i vol dir «provinent de Líbia», a Grècia el vent del sud-oest bufa de la direcció d'aquest país africà. En meteorologia s'acostuma a utilitzar el nom de llebeig quan el vent està generat per una borrasca. En canvi, garbí es fa servir per denominar el vent de marinada, la brisa que bufa en les hores centrals del dia.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Garbí o llebeig», p. 48. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 33. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Los vientos del suroeste, pueden acrecentar de forma repentina el mal tiempo, al igual que ser vientos regulares con calma. Los refranes lo asocian a lluvias, vientos, que pueden ser o no perjudiciales meteorológicamente. Al mismo tiempo, los vientos del oeste, traen la calma después de los episodios de tormentas, precisamente por ser los vientos a favor de la circulación atmosférica del oeste del hemisferio norte. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.7. Vientos de Llebeig», p. 592. Universitat de les Illes Balears.

Vent de garbí, / ni al vespre ni al matí

3 fonts, 1930.
Garbí: vent del sud-oest. S'anomenan també, llebeig.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Garbí», p. 51. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Llebeig o garbí», p. 225. Edebe. Edicions Don Bosco.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Garbí», p. 57. Edicions Polígrafa.

Vent de garbí? Ni al vespre ni al matí

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
No és un vent desitjable.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 631. Web.

Vent de garbí, / ni el vespre ni el matí

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 46. La Neotípia.

Vent de Garbí, ni al vespre ni al matí

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Vent de garbí, ni al vespre, ni al matí

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Vent du sud-ouest, ni le soir, ni le matin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.

Vent de garbí? Ni al vespre ni pel matí

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 339. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vent de Garbí? Ni al vespre ni pel matí

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.

Vent del garbí, ni al vespre ni al matí

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.2 Els quatre elements. 1.2.4. L'aire. Garbí o llebeig», p. 22. Eixam Edicions.