Paremiologia catalana comparada digital

Vent de llebeig, molta mar i peix fresc

26 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1918.

Vent llebeig, molta mar i peix fresc

11 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peix Refr. j)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Peix», p. 91. Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «peix», p. 205. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 420», p. 697. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Aquest vent agita la mar, però és generós en pesca.
Sinònim: Contrari: Vent xaloc, molta mar i peix poc.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 631. Web.
Equivalent en francès: Vent du sud, mer forte et poisson frais.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 534. Robert Morel Editeur.
Condicions bones per agafar peix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 230. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Vent del sud-oest. Tant pot rebre el nom de llebeig com el de garbí, segons el lloc de la costa. Pot provocar pluges a Mallorca i deixar Eivissa sense aigua. Si es manté durant uns dies altera força la mar, afavorint la circulació vertical de l'aigua, cosa que generalment comporta millors pesqueres.
Lloc: Mallorca.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Llebeig - garbí (225o)», p. 57. Editorial Noray.

Llebeig, molta mar i peix fresc

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
Les aigües remenades agiten els peixos, que s'enreden fàcilment en les xarxes.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 631. Web.

Llebeig, molta aigua i poc peix

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 29. Edicions 62.

Vent de llebeig, molta mar i peix fresc

2 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Llebeig Refr. c)». Editorial Moll.
Deu ser un vent bo pels pescadors.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.3. Llebeig», p. 123. Editorial Moll.

Llebeig, / molta mar i peix fresc

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 45. La Neotípia.

Vent de llebeig (o llebeig), molta mar i peix fresc

1 font, 1999.
Dit en to humorìstic, ja que si hi ha «molta mar», el peix queda «fresc» a la mar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 33. Edicions 62.

Vent de llebeig molta mar i es peix fresc

1 font, 2010.
Es llebeig aixeca molta mar i no es pot anar a pescar. Per això es peix s manté fresc a l'aiga.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 31. Ajuntament de Cadaqués.

Vent de llebeig, molt mar i peix fresc

1 font, 1993.
El consideram dit en to humorístic, ja que si hi ha «molta mar» el peix queda «fresc» a la mar.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1613 Llebeig», p. 224. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent llebèig, / molta mar i peix frèsc

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent llebeig, / molta mar o peix fresc

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peix», p. 232. Edicions Polígrafa.

Vent llebeig, molta mar i fresc peix

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 129. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.