Paremiologia catalana comparada digital

Vent de ponent, post el sol, post el vent

21 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1928.

Vent de ponent, post el sol, post el vent

10 fonts, 1928.
Només dura fins a la posta de sol.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.7. Ponent», p. 125. Editorial Moll.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 43 (1 de febrer de 1928) «Refraner. XXXII. El vent», p. 47. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 412», p. 696. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. V», p. 61. Ajuntament de Quart.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 253. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. V», p. 178. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol I: El cel i la terra. 1.2 Els quatre elements. 1.2.4. L'aire. Ponent», p. 23. Eixam Edicions.

Vent de ponent: post el sol, post el vent

3 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
En general, tots els vents cessen de bufar quan es fa de nit.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de ponent (procedent de l'oest)», p. 625. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 339. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vent de ponent, post el sol post el vent

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Mallorca.
Correu / Gelabert, Francesca (2010). Correu electrònic.

Vent de ponent, / post el sol post el vent

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 41. La Neotípia.

Vent de ponent, / post el sol, / post el vent

1 font, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Ponent», p. 121. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Vent de ponent, / post el sol, post el vent

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Vent d'ouest, / couché le soleil, couché le vent.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 534. Robert Morel Editeur.

Vent de ponent, / post es sol, / post es vent

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Ponent», p. 225. Edebe. Edicions Don Bosco.

Vent de Ponent, post el sol, post el vent

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Vent de Ponent: post el sol, post el vent

1 font, 1980.
Al vent de Ponent o de l'oest, dit així perquè és el lloc per on s'hi pon el Sol.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.