Paremiologia catalana comparada digital

Vent mestral entra per la porta i surt pel fumeral

33 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1914.

El mestral entra per la porta i ix pel fumeral

7 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Gener 1998». Web.
Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d'encendre la llar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent mestral (procedent del nord-est)», p. 627. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 98. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 122. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 130. Edicions Víctor.

Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 423», p. 698. Columna Edicions.
Sigui com sigui, en moltes ocasions el vendaval és de curta durada. «Fumeral» vol dir xemeneia.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Mestral», p. 49. Columna Edicions.
No és de durada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.

El mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

El mestral entra per la porta i surt pel fumeral

2 fonts, 1994.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Adagis de vents», p. 187. Cossetània Edicions.
Lloc: País Valencià.
Font: Llibre Anaya, cinquè EGB, "Brúixola de la Llengua", pàg. 165. Equip Montgó.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.4 Vents d'hivern», p. 24. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Mestral entra per sa porta i surt p'es fumeral

2 fonts, 1914.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera i Gaja, Antoni M. Pvre. (1914): Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC), II (juliol-setembre) «Els noms dels vents en català», p. 85. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mestral», p. 162. Edicions Polígrafa.

Vent mestral, / entra per la porta i surt pel fumeral

2 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 42. La Neotípia.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Mestral», p. 226. Edebe. Edicions Don Bosco.

El Mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

El mestral, entra per la porta i ix pel fumeral

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 35. Editorial Sargantana.

El Mestral, entre per la porta i ix pel fumeral

1 font, 1980.
I darrerament tenim el Mestral, un vent que sol fer ben poca gràcia als llauradors i als mariners. É vent del nord-oest al que se li diu també vent Cremadís, que a l'hivern sol facilitar unes gelades d'aquelles que no han conegut ni "·los más viejos del l.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.

El vent de mestral entra per la porta i surt pel fumeral

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 152. Pagès Editors.

Mestral entra per la porta i surt pel fumeral

1 font, 1992.
Sinònim: Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1669», p. 84. Columna Edicions.

Mestral, entra per la porta i surt pel fumeral

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 43 (1 de febrer de 1928) «Refraner. XXXII. El vent», p. 47. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Vent de mestral, entra per la porta i ix pel fumeral

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Vent mestral entra per la porta / i surt pel fumeral

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le mistral entre par la porte / et sort par la cheminée.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 532. Robert Morel Editeur.

Vent mestral entra per sa porta i surt pes fumeral

1 font, 2008.
És vent de poca durada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.5. Mestral», p. 124. Editorial Moll.

Vent mestral, / entra per la porta / i surt pel fumeral

1 font, 1930.
Mestral: vent del nord-oest.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Mestral», p. 94. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Vent mestral, entra per sa porta i surt pes fumeral

1 font, 1993.
Es diu per significar que no és durable, que sols fa una passada. Vegi's n. 1813, 1816 i 2617.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1814 Mestral», p. 249. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent mestral, entra per sa porta, / i surt pes fumeral

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. b) Vent fret», p. 280. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent mestral, entra per sa porta, i surt p'es fumeral

1 font, 1984.
Passa pertot.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 154. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.