Sortir perjudicat d'una cosa.
Equivalent en castellà: Salir mal librado, salir mal parado.
Fer-se'n l'estella
34 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1886.
Fer-se'n l'estella
23 fonts, 1951.
Significa morir-se. Els frares de Poblet permetien als veïns de diferents pobles d'anar a treure llenya dels rics boscos del Monestir, amb la condició que per cada carretada o càrrega d'animal de bast havien d'anar al monestir a donar-ne una branca als frares.
Equivalent en castellà: Pagar cara una cosa.
Expressió que indica conseqüències molt greus, fins i tot la mort, per una manera d'actuar imprudent.
No li va fer cas al metge, que li deia que deixés de fumar, i al final se n'ha fet l'estella.
Sinònim: De sa seua pell se'n faran ses tiretes.
Lloc: Palafrugell.
Sortir malament.
Sinònim: Fer llufa.
Advenir a algú molt de perjudici (d'alguna cosa), sortir-hi perdent.
Equivalent en castellà: Salir mal librado (o mal parado) | Salir perdiendo.
(Alguna cosa) costar cara.
D'aquests pantalons va fer-se'n l'estella, però li han durat molts anys.
Sinònim: Fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre.
Pagar alguna cosa cara.
En aquesta botiga, se'n fan l'estella. No hi aniré més a comprar. Són uns lladres.
Sinònim: Fer-se'n un ronyó, costar un ull de la cara, costar el pebre, fer-se'n (d'alguna cosa).
Sortir perjudicat / advenir a algú molt de perjudici (d'alguna cosa), sortir-hi perdent.
Va voler entaular un plet i se n'ha fet l'estella; ho ha perdut tot.
Sinònim: Pagar cara (alguna cosa), fer-se'n set pedres, fer-se tres pedretes.
Font: R-M.
Sinònim: Ser car com el foc.
Lloc: Terres de Ponent.
Sinònim: Pujar (o costar) més el suc que la perdiu (o el farciment que el gall, o el mall que l'enclusa, o els guarniments que l'animal, o les esquelles que el bestiar).
Morir-se.
Sinònim: Fer-se'n les set pedretes.
Origen: 1917. El verb 'skid' vol dir 'patinar', sobretot d'una manera incontrolada. En aquest cas el substantiu plural 'skids' vol dir una planxa o corró on es pot col·locar un objecte pesat per tal de moure'l fàcilment. Així, metafòricament, l'expressió evoca la imatge d'una persona patinant d'una manera incontrolada per una planxa inclinada. En són sinònims 'go downhill' (lit.: 'anar camí avall') i 'go to seed' ('desmillorar').
Sinònim: Anar de baixa | Anar aigua avall | Anar-se'n a la pífia.
Equivalent en anglès: Hit the skids.
Pagar-ho car.
Va pagar car voler fer-se el valent.
Aquest és el cas evident, pel que fa al pronom en, a més de anar-se'n, de tornar-se'n, dir-ne, dir-se'n, sortir-se'n i de nombroses locucions i frases fetes.
La relació segurament es podria allargar molt més. Pero també seria molt probable que s'hi incloguessin locucions o frases fetes amb una lexicalització discutible del pronom.
Sort que li van diagnosticar la malaltia ben aviat, perquè, si no, se n'hauria fet l'estella.
Lloc: Vic (Osona).
Va arriscar una quantitat molt forta de diners i se'n va fer l'estella.
Lloc: Vic (Osona).
Costar-li la vida a algú.
Morir-se.
D'aquell accident se'n fa fer l'estella.
Sortir perjudicat.
Sortir perjudicat.
Sinònim: Veg. Pagar car 1.
Pagar molt car.
Fer-se l'estella
6 fonts, 1968.
Pagar molt cara una cosa.
Pagar molt car una cosa.
Pagar molt cara una cosa.
És molt bo i molt bonic, però me n'he fet l'estella.
Pagar molt cara una cosa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Sortir perjudicat.
Fers'en l'estella
1 font, 1915.
D'un que va per morir-se. D'un mort se li diu: se n'ha fet l'estella. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fersen dèu pedres ò la estella
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Costar la vida, pagarla cara.
Férsen' la estella
1 font, 1886.
Morir de resultas d'algun excés ó valentía. Sufrir pérduas per seguir vicis, plets, contendas, ó altres accidents semblants.
Lloc: Blanes (Selva).
Se n'ha fet l'estella
1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Sinònim: Se n'ha fet les set pedretes.
Lloc: Banyoles.