No cal dir *tiquismiquis, podent dir això.
Quin llepafils!
Llepafils
72 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1857.
Llepafils
25 fonts, 1857.
Molt escrupolós, primmirat amb el menjar, ser un tiquis miquis, un fifi, un finolis o bocafí.
Però sempre n'hi ha un d'escardalenc i llepafils que amb penes i treballs menja com un titit.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Escrupuloso.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres. Otros de verbo y nombre.
Equivalent en castellà: Escrupuloso.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Molt maniàtic amb el menjar, aplicable a altres facetes de la vida.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Criatura escrupulosa en el menjar i que menja poc.
Ets una llepafils.
Lloc: Igualada, Falset, Poboleda, Palamós.
Diu molt a favor de vostè que fins i tot aquest inflexible llepafils tingués dificultats a convèncer-la que acceptés els diners sense massa escrúpols.
Lloc: Mequinensa.
—Aquest cullerot fa referència a la cornamenta pòstuma del finat —va puntualitzar Claudi Campells, el sereno, autor dels llibrets de les funcions de L'Edèn i llepafils de pronòstic en qüestions de llengua.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Persona escrupolosa, especialment en el menjar; compost de llepar i fil.
Massa escrupolós en el menjar.
Sinònim: Llamenc.
Equivalent en francès: Difficile.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
En el seu temps un home qualsevol del poble, en diverses situacions, segons quins fossin els seus atributs físics o la seva idiosincràcia, podia ser definit com.
Lloc: Llofriu.
Actualment tots plegats ens hem tornat uns llepafils.
Lloc: Lloret de Mar.
Fregit, els llepafils hi trobaran un puntet d'acre, per exemple com el gat, ara, pel meu modest paladar és per posar-lo a les mans dels qui saben el batxillerat senzill de la cuina dels pescadors.
Lloc: Lloret de Mar.
Lloc: Catalunya del Nord.
Massa escrupolós en el menjar.
Lloc: Terrassa.
Ser un llepafils
22 fonts, 1968.
Mots de patxanga. Ser.
Lloc: Xàtiva (Costera).
No us ha d'estranyar, doncs, que la Quitèria, sense ser una llepafils, fes escrúpols d'un plat tan macabre.
Sinònim: Ser un llefuc | Ser un tristes miques | Mai cap pèl de cabra no ha escanat cap cabrit.
Excessivament escrupolós en el menjar.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Sempre que el convidaven a menjar havia de fer saber que moltes coses no li agradaven: era un llepafils.
Lloc: Vic (Osona).
En el sentit que dóna Alcover-Moll en la seva primera accepció: «excessivament triat i escrupolós en el menjar».
Lloc: Vic (Osona).
Excessivament primmirat i escrupulós en el menjar.
Lloc: Cambrils.
I borda un gos que persegueix un gat que demana llet, i li donen peix, però com que és un llepafils se'n va al Ritz i demana arròs.
Hi ha moltes expressions que contenen la paraula «fil».
Ser massa escrupolós, especialment en el menjar.
D'expressions sorgides del món del tèxtil n'hi ha a manta. I més si tenim en compte tot el procés: des de l'animal (ovella, cuc de seda...) fins a les peces de roba acabades. Però com que el llenguatge és viu, aquest substrat tendeix a desaparèixer, de la mateixa manera que ho fa l'elaboració dels teixits en el nostre dia a dia. Tanmateix, en el llenguatge comú encara en fem servir un gran nombre.
S'han buscat les expressions que encara avui fem servir naturalment, sense recordar que provenen del món del tèxtil.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Consideraran els meus esgarips amb el menyspreu i/o la llàstima amb què se solen considerar els crits d'un histèric o les manies d'un llepafils.
En qüestió d'alimentació.
Sinònim: Ser un(a) tiquis-miquis | Ser una figa-flor | Ser un Pere-punyetes | Ser un pa amb punyetes | Ser una fava.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Lloc: Blanes (Selva).
És una atenció que té amb els ciutadans llepafils com tu i com jo.
Ets llepafils?
Ésser un llepafils
5 fonts, 1979.
Excessivament escrupolós en el menjar.
Llepa fils
3 fonts, 1936.
Només li agrada menjar requisits i coses delicades. Fetges de mosquit menjaris, si n'hi havia. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Sinònim: Miquetes.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
A tot i fas punta. Simil en quan xupes el fil per enfilar l'agulla. Sastre. Modista.
Lloc: Mequinensa.
Poc menjador.
Sinònim: Llemec.
És un llepafils
2 fonts, 1980.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Délicat, maniéré en mangeant.
Equivalent en francès: Il a l'air de lécher des fils.
Llepa-fils
2 fonts, 1917.
Llamenc, de poca gana. Fastigós en el menjar. Que cap menjar li cau bé.
De: Mir i Capella, Antoni.
Lloc: Sant Sadurní d'Anoia.
Ser llepafils
2 fonts, 2018.
Una persona llepafils és una persona molt escrupolosa, sobretot amb el menjar, tot i que es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida.
Tot em va bé, no soc gens llepafils. I no cal que el restaurant sigui exclusiu, no he semblat mai de Cal Turull! Soc un bon partit, suposo, i... Perdoneu, estic perdent el fil de l'article.
Es un llepa-fils
1 font, 1915.
Descripció de naturaleses. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
És un/a llepafils
1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Ésser un «llepafils»
1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Ésser un llepa-fils
1 font, 1994.
Que fa escafinyots, tant en el menjar com en les relacions.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Ets un llepa-fils
1 font, 1890.
Llepa fils!
1 font, 2014.
Lloc: Catalunya del Nord.
Llepafils!
1 font, 2024.
Insults homologats. De: Joanot.
Semblar en Llepa-fils
1 font, 1917.
Per significar aquell qui es desganat, maymo, o exigent en el menjar. De: Vayreda i Olives, Pere.
Menja-hi pa ab la butifarra, Llepa-fils!
Semble la llepa fils
1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Lleida.
Ser un llepa fils
1 font, 1915.
Un que esta mal acostumat en el menjar. Llepol. Us actual. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Un llepafils
1 font, 1979.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.