Paremiologia catalana comparada digital

A fe

31 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1803.

A fe

9 fonts, 1910.
Són fórmules de jurament o d'afirmació rotunda i emfàtica.
Y a fe que la Laia el coneixia bé prou, Pons Com an., 99 | Es seus numerosos amichs, y a fe que en tenia molts, Roq. 52 | Bé diu, a fe, un'altra dix, Somni J. Joan 705.
Sinònim: En tota veritat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fe Loc». Editorial Moll.
Sinònim: A fe de Déu | A feques | A fequis.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Sobre les humanitats. (A) feques», p. 51. Cossetània Edicions.
Fórmula per a afirmar de manera rotunda i emfàtica / segons la veritat.
M'han promès que m'ajudarien econòmicament. A fe! / M'ha sorprès el que dius d'ell; a fe que no m'esperava que fos així / A fe que és veritat! / A bona fe que ho ha dit!
Sinònim: A fe de Déu, a fe de cristià, a fe de món, per ma fe, en veritat, de veritat.
Font: * / R-M / EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Certament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Una noia ben bonica, a fe.
Forster, E. M. (1910): Howards End «XXV», p. 202. L'Avui / El Punt Avui.
Loc. adv. [LC] Modificant tota una oració, pot aparèixer al principi de l'oració o al final; quan apareix al principi, generalment s'hi uneix mitjançant la conjunció que. Fórmula per a afirmar d'una manera rotunda i emfàtica allò que es diu en l'oració que modifica.
A fe que mai no havia vist res semblant. | M'ha deixat ben sorpresa, a fe!
Sinònim: A fe de Déu.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «fe ». Institut d'Estudis Catalans.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1758. Publicacions de la Universitat de València.
M'han dit que plovia, i a fe que m'ho crec.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 14. Llibres de l'Index, S.A.
Segons la veritat.
Sinònim: En veritat, sincerament.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 17. Edicions 62.
Segons la veritat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (3) respecte a l'enteniment», p. 47. Edicions 62.

A fe que

3 fonts, 1926.
Sinònim: A feques.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fe Loc». Editorial Moll.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1758. Publicacions de la Universitat de València.
I tant que.
A fe que una altra no la hi perdonarà.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. A», p. 72. Autoedició.

A fé

2 fonts, 1867.
Equivalent en castellà: A fé.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de afirmacion», p. 62. Hermanos Espasa, Editores.
Afirmacion.
Equivalent en castellà: A fé.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 84. Imprenta del Ferrocarril.

Á fe

2 fonts, 1803.
M. adv.
Sinònim: Á fe á fe.
Equivalent en castellà: Á la fe.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fe», p. 364.
M. adv.
Sinònim: Á fe á fe.
Equivalent en llatí: Certe.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fe», p. 364.
Mod. adv. ab que se afirma alguna cosa.
Equivalent en castellà: A fe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fe», p. 944. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. ab que se afirma alguna cosa.
Equivalent en francès: Certainement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fe», p. 944. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. ab que se afirma alguna cosa.
Equivalent en italià: Certamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fe», p. 944. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. ab que se afirma alguna cosa.
Equivalent en llatí: Certe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fe», p. 944. Impremta de Josep Torner.

Á fé

2 fonts, 1857.
Equivalent en castellà: Á fé.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 7. Del adverbio. Adverbios de afirmar», p. 134. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Sé que't dech favors á mils / y fora'l mes gros á fé.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena XI», p. 10. Viquitexts.

A (bona) fe que

1 font, 2021.
Expressió que s'usa per ressaltar la singularitat d'una situació determinada o bé certa condescendència vers el seu caràcter xocant, inèdit o còmic.
Se va tombar i quan «me» va veure que era allí «radere», que havia caigut, «en ves de» venir a «aijudâ'm» me va dir: 'A què fas aquí terra?' A bona fe que… creu-me, quins adcudits que té aquest home.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Adverbis i locucions», p. 75. La Musca.

À fé

1 font, 1874.
Los monjos de Collserola, / que'ns han dat à fé sorpresa.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte primer. Escena IV». Manuscrit.

A fe a fe

1 font, 1926.
És molt freqüent a l'Empordà i la Garrotxa (pronunciada əfɛfέ).
T'ho dic en bona veritat, a fe a fe! | A fe a fe que és molt bon xicot!
Lloc: Empordà, Garrotxa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fe Loc». Editorial Moll.

Á fe á fe

1 font, 1839.
Mod. adv. Á fe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Fe», p. 944. Impremta de Josep Torner.

Á fe que

1 font, 1864.
Y á fe que no mu pensaba / perque'ns anat de ben poch.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): Las Pildoras d'Holloway o la pau d'Espanya «Acte únich. Escena XIV», p. 11. Viquitexts.

A fe que…

1 font, 2001.
A la Garrotxa la pronúncia 'feques que' o 'fequis que' provinent de la forma 'a fe que és que' s'utilitza com a reforç d'oracions afirmatives. El DCVB la recull a Ripoll, Empordà, Lluçanès I maresme amb la forma 'a feques'
Feques que vindré.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 167. Ràdio Olot.

A fè, ò a fè de bon cristià

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Á fe.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 198. Imp. de J. Horta.

A fee

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1758. Publicacions de la Universitat de València.

A fee que

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1758. Publicacions de la Universitat de València.