Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

De mira'm i no em toquis

78 recurrències en 52 variants. Primera citació: 1805.

De mira'm i no em toquis

7 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Deleznable, delicado, de tente mientras cobro.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 70. Editorial Pòrtic.
Que té poca consistència, no gaire ben fet.
Sinònim: De fireta | De nyigui-nyogui | De pa sucat amb oli.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. Remeis i tractaments», p. 394. Editorial Gregal.
Inconsistent / poc sòlid, sensible, ploramiques / expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.
Va comprar uns mobles de mira'm i no em toquis; em sembla que se li desfaran aviat / Aquesta nena és de mira'm i no em toquis, li fas no res i ja es posa a plorar.
Sinònim: De fira, de sucre, de mantega, ésser de cotó fluix (algú).
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fràgil». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Allò eren paraules de dona feble, de senyoreta mira'm i no em toquis, màxim de gata maula, i jo no ho era.
Lloc: Mallorca.
Oliver, Maria Antònia (1992): Joana E. «VII», p. 134. L'Avui / El Punt Avui.
Inconsistent.
Sinònim: Veg. De fira.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 120. Edicions 62.
Susceptible.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 23. Edicions 62.
Poc sòlid.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Condicions físiques», p. 24. Edicions 62.

Mira'm i no em toquis

6 fonts, 1936.
Delicat. Fa guardar distàncies. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Anar polit, finolis, orgullós.
La Roser anava de mira'm i no em toquis.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. M», p. 93. Autoedició.
Aplicat a noies molt fines o delicades o objectes de fàcil destruccció.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es diu de les coses fràgils que han de ser tractades com a tals.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1841 Mira'm», p. 253. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Girona (Gironès).
Valsalobre, Pep (2012): Melancholia «El tòpic: el català actual és una llengua pobra en expressions populars (II)». Web.

Ser de mira'm i no em toquis

6 fonts, 1989.
Sinònim: v. Aguantar-se una cosa per un fil.
Equivalent en castellà: Ser de mírame y no me toques.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 76. Edicions 62.
Es diu d'una cosa o persona molt delicada i polida.
La nena anava de mira'm i no em toquis.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. De veure i mirar, a més de clissar, guipar, guaitar i llucar», p. 274. Editorial Gregal.
Blay Martín, Eva (2022): «https://twitter.com/EvaBlayMartin/status/1606579900508512256». Twitter.
Ser poc sòlid, sensible o ploramiques.
CPNL-SLC Mollet (2023): Ràdio Mollet «Tastets de llengua - https://www.radiomollet.com/programs/tastetsdellengua». Twitter.
Sinònim: Mai cap pèl de cabra no ha escanat cap cabrit.
Equivalent en castellà: Ser de mírame y no me toques.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «345», p. 105. Garsineu Edicions.
Sinònim: Ser de mira'm i no em toquis.
Equivalent en castellà: Ser deleznable.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 79. Editorial Claret.

Les dones són de mira i no em toquis

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Les noies són mira'm i no em toquis

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 92. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Joventut», p. 74. Revue Catalane.

Ésser de mira'm i no em toquis

2 fonts, 1996.
Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin.
Equivalent en castellà: Ser de mírame y no me toques.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Mirar», p. 157. Enciclopèdia Catalana.
Tenir poca consistència.
Sinònim: Veg. Aguantar-se per un fil.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 106. Edicions 62.

Mira i no em tocs

2 fonts, 1918.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0042 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368850». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Negre i Balet, Raimond.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0018 «195 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361013». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mira'm i no em tocs, vet ací la dona

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 204. Edicions 62.

Mira'm i no em toques

2 fonts, 1989.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 103. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 221. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Semblar la Mirainomtocs

2 fonts, 1935.
Aplicat a les persones o objectes intensament delicats que en tocar-los risquen de trencar-se o de malmetre's.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 129. Editorial Selecta-Catalonia.
A aquelles molt delicades.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «2. Mecanismes de creació dels noms parlants. (f) Altres mecanismes», p. 409. Web.

Això és de «mira i no em tocs»

1 font, 1979.
Dit d'una cosa molt delicada.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «mirada, mirar, mirall, mirallet», p. 98. Editorial Millà.

Això és de mira no em toquis

1 font, 2024.
Quan una cosa es veu que no és massa bona i que es pot trencar en qualsevol moment.
Lloc: Sant Ramon.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.

Això és de mira'm i no em toquis

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Es cosa de mira-m i no'm toquis

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Es de mira y no'm tocs

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És un mira'm i no em tocs

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. E», p. 92. Consell de Mallorca.

És un mira'm-i-no-em-toques

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Dèbil, delicat», p. 176. Eixam Edicions.

És una mirem i no em toquis

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 20. Setmanaris i Revistes, SL.

Esser na Mira-i-no-'m-tocs

1 font, 1917.
Volguent dir que com a dona merex respecte absolut el llur recato. D'us general. De: Vayreda i Olives, Pere.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Esser un «mira'm i no em toquis»

1 font, 1999.
Esser molt delicat.
Sinònim: Esser de mel i sucre | Esser de pasta de caramel·lo | Esser de pasta de doblegat.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Delicadesa», p. 54. Hora Nova.

Esser un mira'm i no em toquis

1 font, 1984.
Molt fràgil.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 46. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estar de mira'm i no em toques

1 font, 2021.
De fràgil.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 85. Autoedició.

Estar de míram y no'm tòques

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 106. Editorial Arte y Letras.

Estar mira que no em toques

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 90. Autoedició.

Estar mira'm-i-no-em-toques

1 font, 2011.
Es diu d'una cosa molt poc consistent, molt fluixa.
Sinònim: Estar encolat amb saliva dejuna | Ser de fang i pallús (alguna cosa).
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 128. Eixam Edicions.

Estar una còsa, míram y no'm tòques

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 111. Editorial Arte y Letras.

Hi ha noies que són de mira'm i no em toquis

1 font, 2022.
Amb referència a les dones, n'hi ha per triar i remenar.
Salvatella, Josep Maria (2022): Empordà.info «Un no dir de vells refranys - https://www.emporda.info/opinio/2022/04/02/dir-vells-refranys-64389100.html». Web.

La minyona honesta és de mira'm i no em toquis

1 font, 1990.
Equivalent en francès: La jeune filles honnête on doit la regarder sans la toucher.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Matrimonis, homes, dones i mainada», p. 23. Autoedició.

Les dones són de mira'm i no em toquis

1 font, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 34. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Les noies són «mira'm i no em toquis»

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 47. Pagès Editors.

Les noies són de mira'm i no em toquis

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Joventut», p. 79. Edicions Tres i Quatre.

Mira mira i no em tocs!

1 font, 1974.
—Ha vist es collaret que porta sa marquesa de l'Embut? Això sí que és mira mira i no em tocs!
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 18. Revista Eivissa.

Mira y no'm tochs

1 font, 1874.
Vaya! 'Ls manxaires / són com noyas de quinse anys: / mira y no'm tochs.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1874): Lo Ferrer de Tall «Acte segón. Escena VII». Manuscrit.

Mira-m e no-m tochs

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Aforismes castellans», p. 152. Seuba Edicions.

Mira-m e no-m tochs (o mirar, no tocar)

1 font, 1900.
Font: D'origen castellà, segons A. Bulbena.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Aforismes castellans», p. 111. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Mira, mira y no m' tochs

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 286. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Mira'm i no em tocs

1 font, 1992.
Sinònim: Molt mirar i poc tocar | Ser més delicat que ungla d'ase.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1874», p. 139. Columna Edicions.

Mira'm i no em tocs, ve't ací la dona

1 font, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 34. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Mira'm i no em toques!

1 font, 2003.
Pareix mira'm i no em toques.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Expressions». Web.

Mira'm-i-no-em-tocos

1 font, 2008.
Però no, són uns covards, uns cagats, uns tiquis-miquis, uns mira'm-i-no-em-tocos, uns mediocres, uns acomplexats. Estan acabats. Estan tots acabats.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol IV. N'hi ha a totes les cases», p. 57. Editorial Fonoll.

Mira'm, però no em toquis

1 font, 1996.
(1996): Avui Diumenge «Jardí. Mira'm, però no em toquis», p. 55. L'Avui / El Punt Avui.

Miram y no'm tòques

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 171. Editorial Arte y Letras.

No em toquis

1 font, 1997.
Paraules de Jesús a Maria Magdalena quan se li apareix després de ressuscitar. S'usa aquesta frase amb el mateix significat, però hiperbòlicament. A més, en medicina es donava aquest nom a un tipus d'úlcera cutània que qualsevol medicament tòpic irritava encara més; i, en botànica, designa una planta, dita normalment 'impatiens balsamina', la qual té unes càpsules que al tacte esclaten. Com es pot veure, en un i altre cas, es manté la semàntica original de l'expressió. De: Bíblia. Sant Joan.
Equivalent en llatí: Noli me tangere.
Font: Evangeli 20.17.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 206», p. 62. Edicions 62.

Semble la miram i nom tocs, escarabat no'm piques

1 font, 1918.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0016 «107 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360591». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser algú de «mira i no em toques»

1 font, 2003.
Ser algú molt delicat o cregut.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 149. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser de «mira i no em toques»

1 font, 2003.
Ser molt delicat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 101. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser de mira'm i no em toques

1 font, 2008.
Expressió que s'aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemeca, etc., per no res que li facin.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Ser de mira'm-i-no'm-tocs

1 font, 2014.
És diu d'una cosa que és molt fàcil de trencar-se.
Aquestes copes de cristall són de mira'm-i-no'm'tocs: de seguida es trenquen.
Sinònim: Mira'm, mira'm i no em toquis.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 295. Llibres de l'Index, S.A..

Ser mira mira no m' tocs

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Miradme y no me toqueis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tocar», p. 367.
Equivalent en llatí: Summe delicatum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tocar», p. 367.

Ser mira'm i no em toquis

1 font, 2016.
Ser molt delicat i primmirat. No admetre segons quin llenguatge de l'oponent.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. S», p. 271. Autoedició.

Ser míram y no'm tòques

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 261. Editorial Arte y Letras.

Ser un mirém y no 'm tochs

1 font, 1880.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (10-11-1880), núm.13 «El capellá moro de la llonja», p. 99. Revista La Ilustració Catalana.