Paremiologia catalana comparada digital

A la casa pobra el gos hi sobra

51 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1903.

Casa pobra, fora gos

10 fonts, 1926.
Lloc: Vallès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Gos Refr. j)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Vol dir que allà on no hi ha recursos econòmics no hi ha d'haver despeses innecessàries.
Sinònim: No donis a ningú el que has de menester tu.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «C», p. 31. Edicions de 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1510», p. 800. Columna Edicions.
Com més gossos hi ha en una casa, més rica o més riquesa ostenta, i si no n'hi ha cap denota que és pobra. Quan l'economia d'una casa va de baixa, el gos sol ser el primer animal del qual els amos es desprenen.
Sinònim: A casa els gats s'hi moren.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 217. Salvat, S.A. de Ediciones.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Hi ha famílies tan pobres que no tenen ni sobres amb què alimentar un gos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 23. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 268. Edicions 62.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.

A la casa pobra, el gos hi sobra

5 fonts, 1926.
Significa que quan hi ha escassesa no es poden tenir coses innecessàries i costoses.
Sinònim: Home pobre no pot criar gos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pobre, pobra Refr. p)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1093. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1426», p. 774. Columna Edicions.
Tenir animals a casa comporta despeses.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 265. Edicions 62.

A casa pobra, el gos hi sobra

4 fonts, 1969.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 74. Pagès Editors.
Equivalent en francès: A maison pauvre, le chien est de trop.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 456. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Animals», p. 133. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Equivalent en francès: A maison de pauvre, le chien est de trop.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Matxos… gats i gossos», p. 76. Sport-Entraide-Amitié.

A casa pobra, fora gos

3 fonts, 1926.
Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries.
Lloc: or., occ.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casa Refr. cc)». Editorial Moll.
Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
On no hi ha recursos econòmics, s'ha de prescindir de les coses innecessàries.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 264. Edicions 62.

A casa pobra, el ca hi sobra

2 fonts, 1986.
Lo que es diu parlant de cans i de gossos.
Correu / Vera Grau, Idali (2020).
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Lo que es diu parlant de cans i de gossos», p. 36. Terra Nostra.

A la casa del pobre, el gos hi sobra

2 fonts, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 61. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2010): Carrilet, 209 (1/11/2010) «Refranys populars», p. 53. Revista Carrilet.

Casa pobra fora gos

2 fonts, 1915.
Manaments de la llei de l'embut i deu manaments de per riure.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El nou», p. 156. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/14/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Casa pobre, fora gos

2 fonts, 1903.
Equivalent en castellà: A quien no le sobre pan, no crie can.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 150. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

En casa pobra, no cal gos

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 143. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Gats i gossos», p. 116. J. Huguet Pascual, editor.

A casa pòbra 'l gos hi sobra

1 font, 1910.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1910): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VI. Manresa, janer de 1910, núm. 38», p. 8. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

A casa pobra fora gos

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

A casa pobra sobre el gos

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 128. Editorial Millà.

A casa pobra, els gos hi sobra

1 font, 1990.
Equivalent en francès: A maison pauvre, un chien y est de trop.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Gallinàcies i ocelles. Llebres i conills. Gats i gossos», p. 30. Autoedició.

A casa pobra, no hi ha gos

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 221. Llibres de l'Index, S.A.

A la casa pobra el gos hi sobra

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

A la casa pobre el gos hi sobra

1 font, 1928.
Pont, Josep, Prev (1928): Arxiu de tradicions populars, III «Paremiologia», p. 154. José J. de Olañeta, Editor.

Casa pobra / fora gós

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Casa pobra / fora gos

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/129/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Casa pobra no pot mantenir gos

1 font, 1930.
Manaments de la llei de l'embut i deu manaments de per riure (versió de Talarn).
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El nou», p. 153. Editorial Selecta-Catalonia.

Casa pobra, el gos a fora

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 27. Pagès Editors.

Casa pobra, fora el gos

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 117. Garsineu Edicions.

Casa pobra, gos fora

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 18. Editorial Virgili & Pages.

Casa pobra, no cal gos

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 27. Pagès Editors.

Casa pobra, sobra el gos

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos 4», p. 157. Edicions Polígrafa.

Casa pòbre fòra gos

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 5 de febrer de 1908, núm. 17», p. 302. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Dos, casa pobra no té gos

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «D 1994», p. 32. Columna Edicions.