Paremiologia catalana comparada digital

A qui es burla el dimoni li furga

81 recurrències en 41 variants. Primera citació: 1912.

A qui es burla, el dimoni li furga

6 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 16. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dimoni emplomat (2013): «https://twitter.com/dimoniemplomat/status/417590267303460864». Twitter.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 188. Web.
Qui no obra bé, o tindrà remordiments o li tornaran l'ofensa en algun moment.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 254. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 425. Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Gandia (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: La Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Olleria (la Vall d'Albaida).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vall d'Albaida.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Al que es burla, el dimoni li furga

5 fonts, 1980.
El que pretende burlarse de otro, suele salir doblemente chasqueado.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «B», p. 31. Comercial Denes, SL.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Burla», p. 151. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 5. Anubar Ediciones.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre religió». Web.

Qui es burla el dimoni li furga

4 fonts, 2006.
Lloc: Gandia (Safor).
Correu / Mas Giménez, Mireia (2010). Correu electrònic.
Lloc: Callosa d'en Sarrià (La Marina Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Gandia (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Qui es burla, el dimoni el furga

4 fonts, 1992.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Refranys. Clau - 39.», p. 10. Web.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 121. Editorial Sargantana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1056», p. 710. Columna Edicions.
Lloc: Sant Joan d'Alacant (Alacantí).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui es burla, el dimoni li furga

4 fonts, 2010.
Lloc: País Valencià.
Baules daurades (2019): «https://twitter.com/sagetesdargent/status/1130195610248908801». Twitter.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 167. Autoedició.
Lloc: Almussafes (Ribera Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Diversos (València).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

A qui es burla el dimoni li furga

3 fonts, 2010.
Lloc: País Valencià.
La Sapinya (2022): «https://twitter.com/sapinyeta12/status/1577037041795493888». Twitter.
Qui fa una broma mal intencionada, sempre rebrà el càstig corresponent.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 22. Autoedició.
Lloc: Almoines (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Beniopa (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A qui es burla el dimoni li furga. Una burlada, una furgada, dos burlades, dos furgades…

2 fonts, 2010.
Correu / Montesinos Mora, Francisco (2010). Correu electrònic.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A qui es burla, el dimoni li furga; tres burlades, tres furgades

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Se li diu a qui es burla d'algú o d'alguna cosa, amb clara al·lusió als remordiments de la consciència.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 188. Web.

Al qui es burla del diable, ell li furga

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 416. Edicions 62.

Al qui es burla el dimoni li furga

2 fonts, 2010.
Lloc: Marina Baixa (Alacant) - Callosa d'en Sarrià.
Correu / Ruiz, Asun (2010). Correu electrònic.
Lloc: Benifallim (Alcoià).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Al qui es burla, el diable li furga

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1181. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 416. Edicions 62.

El que es burla el dimoni li furga

2 fonts, 2022.
Lloc: País Valencià.
Barraca 80 (2022): «https://twitter.com/Rafa8Barraca/status/1576835167087300608». Twitter.
I per arrodonir: Tantes burlades, tantes furgades.
Lloc: País Valencià.
Bonobo (2022): «https://twitter.com/pan_paniscuss/status/1576868927954567168». Twitter.

El qui es burla, el dimoni li furga

2 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 133. Edicions Víctor.

A aquell que fa burla el dimoni li furga

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1757. Publicacions de la Universitat de València.

A qui es burla el dimoni li furga, i al qui es torna a burlar, li torna a furgar

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.

A qui es burla el dimoni li furga: tantes burlades, tantes furgades

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 85.

A qui es burla, el diable li furga; tantes burlades, tantes furgades

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.5. Déu i les creences i algunes reticències. 8.5.3. El dimoni i l'infern», p. 242. Eixam Edicions.

A qui es burla, el dimoni el furga

1 font, 2010.
Lloc: Rafelcofer (La Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A qui es burla, el dimoni li furga (, dos burlades, dos furgades)

1 font, 2011.
Es diu com a reprovació a qui es burla, perquè probablement en algun moment li remordirà la consciència o es trobarà en la circumstància de la qual es va burlar.
Equivalent en castellà: Similar: Quien ríe del mal de su vecino, el suyo viene de camino.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 190. Web.

A qui es burla, el dimoni li furga i quan més burla(d)es, més furga(d)es

1 font, 2010.
Lloc: Alberic (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A qui es burla, el dimoni li furga; dos burlades, dos furgades

1 font, 2010.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

A qui es burla, el dimoni li furga. Dos burlades, tres furgades

1 font, 2012.
Amb ella es pretén atemorir i fer callar a qui està burlant-se. Nomenar el dimoni, i augmentar la penitència, tornen seriosa qualsevol situació divertida. És a dir, que es rebrà el mal que es causa, però augmentat.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

A qui se burla el dimoni li furga

1 font, 1987.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. El caràcter», p. 90. Xàbiga.

A qui se'n burla'l dimoni li furga

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 238, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Al qu'es burla, el dimòni li furga

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 15. Editorial Arte y Letras.

Al qu'es burla, el dimoni li furga

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 11. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Al que es burla, el dimoni li furga (; dos burlades, dos furgades)

1 font, 2011.
És una crítica a qui es riu d'un altre.
Equivalent en castellà: Similar: A quien tiene malas pulgas, no le vayas con burlas.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 425. Web.

Al que es burla, el dimoni li furga; tantes burla(d)es, tantes furga(d)es

1 font, 2010.
Lloc: Sagunt (Camp de Morvedre).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Al que se burla, el dimoni li furga

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 31. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Al qui es burla, el dimoni el furga

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 115. Editorial Sargantana.

Al qui es burla, el dimoni li furga

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 62. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al qui es burla, el dimoni li furga; i al qui es torna a burlar, li torna a furgar

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 29. Editorial l'Esquer.

Al qui se burla el diable li furga

1 font, 2024.
Lloc: Elx.
PCCD / Salvador, Joan (2024): Formulari de la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Correu electrònic.

Aquell que es burla el dimoni el furga

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1764. Publicacions de la Universitat de València.

Aquell que es burla el dimoni li furga

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1764. Publicacions de la Universitat de València.

El qui es burla el dimoni li furga

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.

El qui es burla el dimoni li furga. I, a qui es torna a burlar, li torna a furgar

1 font, 1989.
El dimoni també apareix.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 39. Autoedició.

El qui es burla, el dimoni li furga. Dos burlades, dos furgades

1 font, 2011.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 254. Web.

Qui es burla / el dimoni li furga

1 font, 2010.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui es burla queda burlat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1752», p. 412. Columna Edicions.

Qui se'n burla, lo dimoni li furga. Tantes burlades, tantes furgades

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 296. Editorial Antinea.