Paremiologia catalana comparada digital

Acabar en punta

23 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1805.

Acabar en punta

13 fonts, 1805.
Barallant-se.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.3 Començar i acabar. Dites», p. 465. Editorial Moll.
Acabar malament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Acabar», p. 107. Editorial Moll.
Acabar malament.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 32. (06/04 A)», p. 7. Web.
Acabar malament, amb dissensions.
Estan molt exaltats i podria ser que la discussió acabés en punta; a veure si arribaran a barallar-se / Semblaven molt bons amics, però llurs relacions acabaren en punta.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Empitjorar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: V. Fer punta.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Punta», p. 244.
En comptes de dir «Això acabarà com el rosari de l'Aurora», avui diem «Acabar en punta», en definitiva, les dues frases fan referència al fet que alguna cosa acabarà malament!
Sinònim: Acabar com el rosari de l'Aurora.
Faves comptades (2019): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BtYisvrFGF_/». Instagram.
Acabar malament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 134. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Acabar malament.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Una cosa que s'acaba malament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «acaball, acaballes, acabar», p. 11. Editorial Millà.
Acabar malament.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «punt, punta, puntal», p. 124. Editorial Millà.
Acabar amb discòrdies.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Conjugacions vàries», p. 11. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Acabar malament, amb dissensions.
Sinònim: Endanyar-se, empitjorar, agreujar-se, complicar-se, embrollar-se, embullar-se, embolicar-se, enredar-se, engrevir-se.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 7. Edicions 62.
Fr. Tènir alguna cosa lo extrèm punxagud.
Equivalent en italià: Finire in punta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir alguna cosa lo extrèm punxagud.
Equivalent en llatí: In acumen desinere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir alguna cosa lo extrèm punxagud.
Equivalent en castellà: Rematar en punta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.
Fr. Tènir alguna cosa lo extrèm punxagud.
Equivalent en francès: Se terminer en pointe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Punta», p. 598. Impremta de Josep Torner.

Acabar en punxa

2 fonts, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
No hi havia manera de parlar amb l'Abel, perquè totes les enraonades acabaven en punxa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 104. Llibres de l'Index, S.A..

Acabá (una cosa) amb punxa

1 font, 1922.
Quan una cosa no acabe gaire be. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Roselló.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Acabá amb punxa

1 font, 1921.
Quan dos acaben la conversa renyint. De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Artesa de Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Acabar amb punta

1 font, 2008.
Amb discòrdies.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.3 Començar i acabar. Dites», p. 464. Editorial Moll.

Acabar-se tot en punta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1757. Publicacions de la Universitat de València.

Això acabarà en punta

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 178. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.