Paremiologia catalana comparada digital

Al badoc, mudeu-li el joc

26 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1619.

Al badoc, muda-li el joc

7 fonts, 1914.
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Badoc Refr. a)». Editorial Moll.
Amb tal que no molesti mirant o rallant.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.5. Joc. Refranys», p. 67. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XI. El lleure. Els jocs», p. 85. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Badoc = bajoc, destrellatat, cap-buit, dement. Convé canviar de conversa o d'activitat per a lliurar-nos de pesats, de temes que no ens interessen…
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 414. Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 57. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Al bobo, múdale le juego.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 788. Antoni López, Editor.

Al badoc, mudeu-li el joc

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1170. Editorial Selecta-Catalonia.
Proverbi.
Font: L'Espill.
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «4. Les UF de l'Espill», p. 56. Institut d'Estudis Catalans.
Es diu indicant que al ruc, en mudar-li la conversa, evidencia la seva estultícia.
Joc de naips / de nit jugàvem; / abdós rumflàvem, / ella partia, / sovint prenia / les copes totes; / trinca de sotes / si ans jugava, / copes llançava; / puys no em valia, / bastons servia; / com al badoc, / mudava joc, / lo del noguer, / dant-li lloguer.
Font: PCC (B 41) | L'Espill (vs. 3010-3026).
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.12. Al badoc, mudeu-li el joc», p. 63. Institut d'Estudis Catalans.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 293. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 41», p. 11. Columna Edicions.
A qui no escolta, se li canvia la conversa, i no se n'adona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 439. Edicions 62.

Al badoc / mida-li el joc

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Badoc», p. 12. Edicions Polígrafa.

Al badoc muda-li el joc

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Al badòc, múdali el jóc

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 11. Editorial Arte y Letras.

Al badoc, mudau li'l joc

1 font, 2012.
Posteriorment, Gonzalo Correas el prendrà d'Hernán Núñez, el traduirà al castellà i l'incorporarà, sense problema, al seu Vocabulario de refranes y frases proverbiales (1627). De: Correas, Gonzalo.
Equivalent en castellà: Al bobo necio, múdale el juego.
Font: Vocabulario de refranes y frases proverbiales (1627).
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.12. Al badoc, mudeu-li el joc», p. 64. Institut d'Estudis Catalans.
Recull elproverbi, indicant que és català. Porque acontesce lo ganado a un juego, mudándole, perderlo a otro. De: Núñez, Hernán.
Equivalent en castellà: Al bobo, múdale el juego.
Font: Refranes o proverbios en romance (1555).
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.12. Al badoc, mudeu-li el joc», p. 64. Institut d'Estudis Catalans.

Al badoc, mudau lil joc

1 font, 1619.
Porque acontece lo ganado a un juego, mudandole, perderlo a otro.
Equivalent en castellà: Al bobo mudale el juego.
Núñez, Hernán (1619): Refranes o proverbios en romance, p. 8.

Al badoc, mudau-li el joc

1 font, 1996.
Porque acontesce lo ganado a un juego, mudándole, perderlo a otro.
Sinònim: Al badoc, mudau li.l joc.
Equivalent en castellà: El Catalán. Al bobo, múdale el juego.
Font: Hernán Núñez (1555:p.8).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 261. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Al badoch / múdali l' joch

1 font, 1891.
El badoch es la flor del magraner.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Magraner. Aforismes», p. 110. Associació d'Excursions Catalana.

Al badoch múdali el joch

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Al bobo múdale el juego.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 618. Librerías París-Valencia.

Al badoch mudarli lo joch

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «J», p. 31. Manuscrit.

Al badoch mudauli'l joch

1 font, 1865.
Ref. Dòna á enténdrer que als que volen paréixer mòlt instruhits perque parlan mòlt de lo que saben de memória, se'ls descubreix sa ignoráncia mudantlos de assumpto.
Equivalent en castellà: Al bobo múdale el juego.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Joch», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Dòna á enténdrer que als que volen paréixer mòlt instruhits perque parlan mòlt de lo que saben de memória, se'ls descubreix sa ignoráncia mudantlos de assumpto.
Equivalent en llatí: Extra chorum canens stultus inscitiam detegit suam.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Joch», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.

Com al badoc / mudava joc

1 font, 1996.
De: Roig, Jaume.
Sinònim: Al badoc, mudau-li el joc.
Font: L'Espill (Gustà, 1978:64).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 261. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.