Paremiologia catalana comparada digital

Al gust estragat, el dolç li és amarg

26 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1880.

A gust estragat, el dolç li és amarg

9 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 182. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 307. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 43. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. A taula», p. 10. Revista L'Estel.

Al gust estragat, el dolç li és amarg

3 fonts, 1968.
NN: Estragat: extenuat, sense força.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «G 1156», p. 22. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estragar», p. 358. Edicions Polígrafa.

Al gust estragat lo dols li es amarch

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «G», p. 28. Manuscrit.

A gust estragat el dolç li és amarg

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 104. Seuba Edicions.

A gust estragat lo dolç li es amarg

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al gust estragar, la mel li és amarga

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «També diem…», p. 190. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Al gust estragàt / lo dols li es amarg

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al gust estragat lo dols li es amarg

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al gust estragat, / lo dolç li és amarg

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gust», p. 237. Edicions Polígrafa.

Al gust estragat, lo dolç es amarc

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 13. Editorial Arte y Letras.

Al gust estragat, lo dolç és amarg

1 font, 1914.
Sinònim: Qui té sal a la boca no coneix la mel.
Equivalent en castellà: Al gusto dañado ó estragado, lo dulce es amargo.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 788. Antoni López, Editor.

Al gust estragat, lo dolç li es amarc

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 166. Centre Excursionista de Catalunya.

Al gust estragat, lo dolç li és amarg

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.

Al gust estragat, lo dolç li es amarg

1 font, 1915.
Per a 'l regim de la salut hi ha un conjunt de proverbis que poden ser de gran utilitat. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/55/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Peró al gust estragat, / lo mès dols li es amarch

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 101. Imprempta de Carlos Latrobe.