Paremiologia catalana comparada digital

Allà on cagues deixes la merda

27 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1915.

Allà on cagues deixes la merda

4 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Escatologia», p. 57. Edicions Tres i Quatre.
Faves comptades (2015): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/zuFOkaqGMu/». Instagram.
Es diu quan es vol titllar algú de malendreçat.
En Pepet, allà on caga deixa la merda.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 271. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Allà on caga deixa la merda

2 fonts, 2007.
Es diu d'una persona molt deixada, molt desendreçada.
Sinònim: Allà on caga, pixa.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 19. Edicions de 1984.
Sinònim: Estar (o tenir) malxipat (o desendreçat, o fet un batader).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «212», p. 67. Garsineu Edicions.

Allà on caguen, deixen sa merda

2 fonts, 1984.
No ser d¡allò massa nets.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.2. Actes fisiològics. Dites», p. 341. Editorial Moll.
Esser despreocupats, i bordellossos.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Variats», p. 16. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Allí on caga Ramon, hi deixa la merda

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 179. Editorial Selecta-Catalonia.
Es diu de les persones mal endreçades.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 535. Edicions 62.

Allà ahont caguen, / deixem es cagaó

1 font, 1918.
Parlant de gent dexada, abandonada, bruta… que no val un pèl de móix.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.

Allà on caga deixa sa merda

1 font, 2018.
No netejar el que s'ha embrutat.
Allà on cagues deixes sa merda i jo he de venir darrere darrere.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Cagar», p. 191. Institut Menorquí d'Estudis.

Allà on caga es deixa el cul

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3933», p. 414. Columna Edicions.

Allà on caga, deixa la merda

1 font, 2013.
Per censurar, per recriminar, els comportaments poc endreçats d'algú o d'alguna casa de l'estil "can penja i despenja"
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «S. Fets del fang», p. 71. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Allà on caguen deixen es cagaió (cagalló)

1 font, 1993.
Parlant de gent deixada, abandonada, bruta, «que no val un pet de moix» (F.C.M.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «510 Caguen», p. 80. Institut Menorquí d'Estudis.

Allà on caguen deixen sa merda

1 font, 1984.
Es diu p'es qui són descuidats.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 252. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Allà on cagues deixes el cul

1 font, 2010.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Allà on cagues deixes la merda!

1 font, 1999.
Es diu a una persona molt deixada i desordenada, que no endreça les seves coses al lloc convenient.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 29. Editorial Trabucaire.

Allà on cagues deixes sa merda

1 font, 1993.
Es diu a persona molt deixadota.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «510a Cagues», p. 81. Institut Menorquí d'Estudis.

Allà on cagues hi deixes la merda

1 font, 2018.
Als anys 20, quan els cotxes no eren habituals ni el pujar-hi fàcil per a tothom, ho deien quan no es creien el que deia algú.
Sentit per Eduard Riu del seu pare, que li explicava que ho deien de petits a escola (el pare era del 1921).
Riu Barrera, Eduard (2018): Oral. Font oral.

Allà on cagues, deixes el cagalló

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Là où tu chies, tu laisses la crotte.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 220. Robert Morel Editeur.

Allà on cagues, deixes la merda

1 font, 2009.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Escatologia», p. 74. Revue Catalane.

Allà on cagues…, deixes la merda

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Allà on ets (es, etc.) cagues (caga, etc.) (o et, es, etc.) deixes (deixa, etc.) la merda

1 font, 1997.
Ser molt desendreçat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cagar prnl.», p. 72. Edicions 62.

Allà on va, deixa la merda

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 32. Autoedició.

Allí on caguen es deixen la merda

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Grans i joves», p. 40. Autoedició.

Aón fan la merda, la deixen

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.