Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Bon vent te pego al cul

31 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1872.

Bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle

4 fonts, 1989.
Sinònim: Bon vent.
Lloc: València (Horta).
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1712217760665923805». Twitter.
Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi.
Que vol marxar de casa? Doncs, bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Engegar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 188. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 82. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bon vent te pego al cul

4 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Cul», p. 26. El Llamp.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Bon vent los pegue al cul

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.7. Malediccions». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Bon vent te bufo al cul

2 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Vent», p. 77. El Llamp.
Expressió per despatxar algú de mala manera.
Font: FV, MS, CL, CR, FX, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 136. Instituto de Estudios Turolenses.

Bon ben te pego al cul!

1 font, 1981.
Una manera d'enviar algú a pastar fang. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la meteorologia».

Bon vent et bufi el cul

1 font, 2011.
Si un dia el trec al carrer serà per deixar-lo anar, apa, perde't, bon vent et bufi el cul.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - V», p. 175. Edicions Proa.

Bon vent et bufi p'es cul

1 font, 1984.
Desitjar perdre'l de vista.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. B. Variats», p. 28. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bon vent et bufi pes cul

1 font, 2008.
Desitjar perdre de vista qualcú.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11. Vent. Dites», p. 127. Editorial Moll.

Bon vent et pego el c...

1 font, 1970.
Es diu a l'enutjós.
Lloc: Calaceit.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 230. Edicions Polígrafa.

Bon vent et pegue al cul, i en popa que no s'encalle

1 font, 2019.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Font: DCVB | Simó 1999:84.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3. El vent», p. 63. Edicions del Bullent.

Bon vent i foc al cul

1 font, 2004.
Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi.
Mira, saps què penso? Que millor que se'n vagi. Bon vent i foc al cul.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Engegar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Bon vent i foc al cul!

1 font, 2005.
Les fórmules de comiat per desitjar bon viatge poden tenir el sentit irponic de 'vés-te'n ben lluny'. Aquesta és una expressió alliberadora que no dissimula l'alegria quan algú se'n va, plega d'una feina, o cessa en un càrrec.
Sinònim: Bon vent! | Bon vent i barca nova!
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «Els dies. Ens veiem, però no ens veiem», p. 284. Columna Edicions.

Bon vent li pegue a la braga

1 font, 1979.
Es diu del que se'n va sense despedir-se. Que se n'ha anat sobtadament.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. Les bragues», p. 281. Universitat Politècnica de Catalunya.

Bon vent li pegue a la braga!

1 font, 2008.
Ho diuen d'un qui se'n va sense acomiadar-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Bon vent pe'l cul

1 font, 1872.
Bon vent pe'l cul senyora, y perdonaume / lo galich que us hi dat, donya Constansa.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1872): En Jaume el Conqueridor. Drama històric en un acte i en vers atribuït a Frederic Soler (Pitarra) «Acte Unich. Escena III». Manuscrit.

Bon vent que li pego

1 font, 1970.
Lloc: Gandesa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.

Bon vent t'apreti el cul i t'enceti!

1 font, 2019.
Interj. Dita popular. Comiat jocós.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «B», p. 37. Edicions Baix Empordà.

Bon vent t'apreti i el cul t'enceti

1 font, 2018.
Forma d'acomiadar algú a qui no volem veure més.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell digestiu. Algunes expressions més», p. 225. Editorial Gregal.

Bon vent te bufe a la regata del ses!

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Engegar algú», p. 110. Cossetània Edicions.

Bon vent te bufe al cul..., i tramuntana a les cames

1 font, 2010.
Es diu a Tortosa com a comiat de fotesa, primer desitjant bona-mala sort a qui se'n va, o perquè no se'n vagi o torni.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Correu / Martí Accensi, Ester (2010). Correu electrònic.

Bon vent te pegue al c... (cul) i en popa, que no s'encalle

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 344», p. 680. Columna Edicions.

Bòn vent te pegue al c..., y en popa que no s'encalle

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 38. Editorial Arte y Letras.

Bon vent te pegue al cul, i en popa que no s'encalle

1 font, 1995.
Navegar amb el vent a favor gairebé sempre és un plaer. Si el vent ens ve per la popa, podem deixar-nos anar impulsats per un spinnaker ben portat, i si tenim una mica de mar favorable podrem, fins i tot, planejar per damunt les onades (...).
Lloc: València (Horta).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències... Navegació», p. 98. Editorial Noray.