Paremiologia catalana comparada digital

Bones confiances i males collites acaben les cases

43 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1864.

Bones confiances i males collites acaben les cases

10 fonts, 1926.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Confiança Refr». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1092. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1097. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Confiança», p. 163. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2787», p. 167. Columna Edicions.
Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa estretors i no pot dir que no per amistat, és acabar-lo d'afonar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 429. Web.
Equivalent en francès: Trop de confiance et mauvaises récoltes ruinent les maisons.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 284. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 265. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. B», p. 120. Edicions Víctor.
Despendre tot confiant en béns a venir, que a la fi no vénen —perquè hi ha hagut unes males collites o pel que siga—, ha estat la ruïna de moltes cases.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.9. La hisenda», p. 61. Eixam Edicions.

Bones esperances i males anyades

4 fonts, 1917.
Significa que l'enganyador sol emprar bones paraules i il·lusionar la gent per dur-la allà on ell vol.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esperança Refr. c)». Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 528», p. 167. Columna Edicions.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esperança», p. 261. Edicions Polígrafa.

Bonas esperansas y malas anyadas

3 fonts, 1864.
Refr. Adverteix que'l qui tira á enganyar usa comunment de bonas paraulas y aparents rahons pera lograr sòn fi.
Equivalent en castellà: So la buena razon empece el engañador.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Esperansa», p. 686. Hermanos Espasa, Editores.
Refr. Adverteix que'l qui tira á enganyar usa comunment de bonas paraulas y aparents rahons pera lograr sòn fi.
Equivalent en llatí: Nimis speciosis ne credito verbis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Esperansa», p. 686. Hermanos Espasa, Editores.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 21. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 26. Manuscrit.

Les confiances i les males anyades treuen els amos de casa

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1136. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.

Bones confiances i males collites, acaben les cases

2 fonts, 1980.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 81. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 143. J. Huguet Pascual, editor.

Bones esperances i males anyades treuen la gent de les cases

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1096. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 265. Edicions 62.

Les confiances i les males anyades treuen la gent de casa

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Confiança Refr». Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Confiança», p. 163. Edicions Tres i Quatre.

Bones confiances i collites males, acaben les cases

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.

Bones confiances i males anyades treuen els bons amos de casa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2786», p. 167. Columna Edicions.

Bones confiances i males cullites acaben les cases

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «B», p. 513. Real Academia de Historia.

Bones confiances y dolentes anyades, trauen la gent de les cases

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 24. Editorial Rourich.

Bònes confiances y males cullites, acaben les cases

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 37. Editorial Arte y Letras.

Bones esperances y males anyades

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. B», p. 65. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. B», p. 70. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Bones paraules i males anyades

1 font, 1992.
Sinònim: Bones paraules i dolents fets.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 622», p. 828. Columna Edicions.

Bones paraules i males anyades treuen els bons amos de casa

1 font, 1992.
Sinònim: Bones confiances i males collites acaben les cases.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 828. Columna Edicions.

Les confiances i les males anyades, treuen els amos de casa

1 font, 2008.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.6. Credulitat. Confiança. Refranys», p. 404. Editorial Moll.

Les confiances i les males anyades, treuen la gent de casa

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Les fiances i les males anyades treuen la gent de les cases

1 font, 1926.
Lloc: Empordà, Garrotxa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Fiança Refr. d)». Editorial Moll.