F. fig. Persona molt xerradora o que diu moltes coses de memòria i sense pensar-les.
Si voltros feys de cotorras, / deixau-m' a mi fer de lloro, Aguiló Poes. 148 | En Biovenido… ab la seva vèrbola de cotorra que enrahona molt y no sab per què. Vilanova Obres, iv, 279.
Equivalent en castellà: Cotorra.
F. fig. Genitals femenins.
Equivalent en castellà: Vulva.
Lloc: Mall.
Un que xerra molt. De: Rodríguez Mir, Antoni.
Font: 1.111 llamps i pestes (Palma, 2024).
Persona que xerra molt (que xerra pels colzes, pels descosits, que tot el dia garla).
En alguns casos, l'insult animal empra nom d'ocells/moixons/pardals/insectes dels quals s'ha perdut ja, en general, la condició de tals, sovint amb les formes femenines corresponents…
Persona que xerra fora de mida.
—Perquè, deixi'm que li digui una cosa…—va prosseguir la cotorra.
—Goita, ja ho ha trobat —va retransmetre en directe la cotorra.