Paremiologia catalana comparada digital

Com una cotorra

70 recurrències en 34 variants. Primera citació: 1803.

Cotorra

7 fonts, 1926.
F. fig. Persona molt xerradora o que diu moltes coses de memòria i sense pensar-les.
Si voltros feys de cotorras, / deixau-m' a mi fer de lloro, Aguiló Poes. 148 | En Biovenido… ab la seva vèrbola de cotorra que enrahona molt y no sab per què. Vilanova Obres, iv, 279.
Equivalent en castellà: Cotorra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cotorra 2». Editorial Moll.
F. fig. Genitals femenins.
Equivalent en castellà: Vulva.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cotorra 3». Editorial Moll.
Un que xerra molt. De: Rodríguez Mir, Antoni.
Font: 1.111 llamps i pestes (Palma, 2024).
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Insulteu en català! - https://www.vilaweb.cat/noticies/insults-catala/». Vilaweb.
Persona que xerra molt (que xerra pels colzes, pels descosits, que tot el dia garla).
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres aus i ocells que ens descriuen», p. 358. Editorial Gregal.
En alguns casos, l'insult animal empra nom d'ocells/moixons/pardals/insectes dels quals s'ha perdut ja, en general, la condició de tals, sovint amb les formes femenines corresponents…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Persona que xerra fora de mida.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Cotorra», p. 104. Miscel·lània Penedesenca.
—Perquè, deixi'm que li digui una cosa…—va prosseguir la cotorra.
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «Dos dies abans del dia D», p. 22. Alberti Editor.
—Goita, ja ho ha trobat —va retransmetre en directe la cotorra.
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «Dos dies abans del dia D», p. 24. Alberti Editor.
Vulva.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Sexe femení», p. 196. Editorial Trabucaire.

Xerraire com una cotorra

6 fonts, 1997.
Comparances conegudes i no tan conegudes.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1434991198054363137». Twitter.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Dit per a referir-se a una persona que parla molt.
No calla ni quan dorm: és xerraire com una cotorra.
Sinònim: Xerraire com un lloro, xerraire com una mallerenga, ésser una cotorra.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xerraire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.
Era un bon home de veu rogallosa, però xerraire com una cotorra.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 41. La Costa Publicacions.
Comparacions.
(1997): Curs d'escriptura catalana «23.1 Comparatius. Veus. Sons», p. 23.5.

Xerrar com una cotorra

6 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 138. Editorial Selecta-Catalonia.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «cotorra», p. 77. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Hablar como un papagayo.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cotorra». Editorial Barcanova.
Quines expressions coneixeu per dir que una persona parla molt, és molt xerraire.
Pàmies i Riudor, Víctor (2023): «https://twitter.com/vpamies/status/1710183960838373693». Twitter.
Quines expressions coneixeu per dir que una persona parla molt, és molt xerraire.
Sinònim: Xerrar com un lloro | Xerrar com una merla | Xerrar com una mallerenga.
Pàmies i Riudor, Víctor (2023): «https://twitter.com/vpamies/status/1710206941312463121». Twitter.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «III. Animals i molta saviesa», p. 35. Autoedició.

Ser una cotorra

5 fonts, 1980.
De Gràcia, Roger (2024): «Tenim paraula - Passerell - https://www.ccma.cat/3cat/passerell/audio/1205514/». Catalunya Ràdio.
Quines expressions coneixeu per dir que una persona parla molt, és molt xerraire.
Defensa del valencià-català (2023): «https://twitter.com/ddelvalensiano/status/1710406959285911638». Twitter.
Persona que habla sin cesar.
Equivalent en castellà: Ser una cotorra.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 66. Editorial Diàfora.
Persona que xerra fora de mida.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Cotorra», p. 104. Miscel·lània Penedesenca.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Última hora», p. 215. Edicions Víctor.

Xerrar més que una cotorra

4 fonts, 1970.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 153. Editorial Selecta-Catalonia.
Xerrar molt, parlar amb massa insistència.
Sinònim: Xerrar que un advocat | Xerrar més que el vi | Xerrar més que setze | Xerrar més que un sac de nous | Xerrar pels colzes | Xerrar per les butxaques.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Gil.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xerrar», p. 330. Edicions Polígrafa.
Xerrar molt, xerrar massa.
Sinònim: Xerrar per ses butxaques | Xerrar per setze | Xerrar més que set taconers | Xerrar més que un papagai | Xerrar pes colzos | Tenir corda a sa llengua | Fer es cuc de s'orella malalt | Esmolar es queixal.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Xerrar», p. 153. Hora Nova.

Xerrar més que set cotorres

3 fonts, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El set», p. 122. Editorial Selecta-Catalonia.
Ser molt xerraire.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Set m.», p. 296. Edicions 62.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Casques més que una cotorra

2 fonts, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Emocions», p. 128. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Les emocions», p. 119. Cossetània Edicions.

Com una cotorra

2 fonts, 1995.
Passava el dia xerrant com una cotorra.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 37. Llibres de l'Index, S.A.
Xerraire.
Sinònim: Garoler, enraonaire, enraonador, parler, palatreca, rallador, xafarder, xarlatà, garlaire.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 84. Edicions 62.

Ésser xerraire com una cotorra

2 fonts, 2013.
Xerraire.
(2013): Locucions i frases fetes «Classificació semàntica», p. 8. Web.
Expressió d'intensitat.
(2013): Locucions i frases fetes «Comparances a) Adjectiu + com o més que», p. 2. Web.

Mes xarraire que una cotorra

2 fonts, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de sabis y de gent de carrera. De naturalistas», p. 188. Revista La Esquella de la Torratxa.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Rallar més que una cotorra

2 fonts, 1984.
Esser molt xerraire.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Dites», p. 471. Editorial Moll.
Esser molt xerraire.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. R. Conjugacions vàries», p. 113. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Xerra com una cotorra

2 fonts, 1917.
De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0005 «206 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356292». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Sinònim: Xerra com un papagai.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. X», p. 124. Consell de Mallorca.

Charrá mes que una cotorra

1 font, 1922.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Puigvert de Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Charrar més que una cotorra pel-muda

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. CH», p. 314. Editorial Arte y Letras.

Com una cotorra (o un lloro)

1 font, 1997.
Xerraire.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al parlar», p. 22. Edicions 62.

Cotòrra

1 font, 1803.
Dona molt parladòra.
Equivalent en castellà: Cotorra.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cotòrra», p. 195.
Dona molt parladòra.
Equivalent en castellà: Cotorrera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cotòrra», p. 195.
Dona molt parladòra.
Equivalent en llatí: Femina garrula.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cotòrra», p. 195.

Enraona més que una cotorra

1 font, 1915.
Es diu d'un que enraoni molt. De: Constans, Lluís Gonçaga.
Sinònim: Enraona més que un set llengues.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEC/0101/0002 «Comparances recollides en la comarca de Girona - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411010304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Es diu d'un que enraoni molt. De: Constans, Lluís G.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0002 «Comparances recollides en la comarca de Girona - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1327819», p. 6. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ésser una cotorra

1 font, 2004.
(Ésser una) persona que xerra fora mesura.
Aquella dona és una cotorra.
Sinònim: Ésser una mallerenga, ésser un borinot, ésser un setze llengües, xerraire com una mallerenga, xerraire com una cotorra.
Font: EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xerraire». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Més xerrador que una cotorra

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. M», p. 104. Consell de Mallorca.

Parla més ell que una cotorra

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 176. Autoedició.

Parla més qu'una cotorra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 203. Editorial Arte y Letras.

Parla més que les cotorres

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Cotorra», p. 494. Autoedició.

Parla més que una cotorra

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 172. Editorial Sargantana.

Parlar com una cotorra

1 font, 1980.
Persona que xerra fora de mida.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Cotorra», p. 104. Miscel·lània Penedesenca.

Parlar més qu'una cotorra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 204. Editorial Arte y Letras.

Parlar més que una catorra

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1812. Publicacions de la Universitat de València.

Parlar més que una cotorra

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Semblar una cotorra

1 font, 2006.
Xerrant, perquè quqan el vell «Mero» li dóna per aquesta banda sembla una cotorra, anem deixant per la popa es Pa de Sucre, sa Cova de ses Falsies, Cala Morisca i es Cap de Bou, ja en aigües de Tossa.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 39. La Costa Publicacions.

Ser xerraire com una cotorra

1 font, 1994.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Com un gall de panses», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.

Tindre més llengua qu'una cotorra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. T», p. 350. Editorial Arte y Letras.

Xarra mes que una cotorra

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 260, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Xarrar més que una cotorra

1 font, 2003.
Xarrar molt.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «X», p. 175. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Xerrar com una cotorreta

1 font, 1984.
Rallar molt.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. X. Conjugacions vàries», p. 140. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Xerrar mes que una cotorra

1 font, 1917.
De: Grabalosa, Lluis.
Lloc: Olot.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0027 «123 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362125». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.