Deixar de subjectar una cosa, permetre que vagi avall.
Y deixà caure en una cadira lo pes del seu cos feixuc, Oller Pap. 160.
Font: ap. Balari Dicc.
Amollar veritats amargues, recriminacions, etc.
Quan hem estat tots sols n'hi he deixat caure unes quantes.
Amollar veritats amargues, recriminacions.
Lloc: Illes Balears.
Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa.
Equivalent en castellà: Dejar caer.
Dir en públic una cosa per tal d'apreciar quin efecte produïa.
Loc. v. [LC] Seguida d'una oració subordinada encapçalada per la conjunció que. Dir [una cosa] en públic per veure quin efecte fa.
La presidenta ha deixat caure que aviat convocarà eleccions.
Al mig de la reunió, el president ha deixat caure que l'empresa preveu tenir una gran quantitat de beneficis.
Lloc: Vic (Osona).
(No fer ~) atenció.
Lloc: Rosselló.
Font: Tret de l'obra de Jordi Pere Cerdà.
No fer atenció a quelcom, no interessar-s'hi. El DIEC recull només caure 4: FIG. deixar caure Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa. | deixar 7: Deixar caure el martell que duia a la mà. | Cf. també deixar 9: FIG. deixar córrer una cosa No insistir-hi.