Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Ditxosa la cara que s'hi coneix la mascara

24 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1883.

Ditxosa la cara que s'hi coneix la mascara

3 fonts, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Un mal casament», p. 41. Autoedició.
Font: MS, CL, FX, PR, TC.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.
Millor una cara blanca, que quan s'emmascari, es noti.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 75. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Ditxosa és la cara que s'hi coneix la màscara

2 fonts, 1983.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.4. Bondat». Web.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Cara», p. 22. El Llamp.

Ditxosa la cara que s'hi coneix l'emmascara, però bruta és la mà si no la sap netejar

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 215. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 180. Universitat Miguel Hernández.

Ditxosa la cara que s'hi coneix l'emmascara, però bruta és la mà si no se la sap netejar

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1194. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «El físic», p. 37. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

«Ditxosa» és la cara on es coneix l'emmascara; bruta és la noia que no la sap rentar

1 font, 1994.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Anem al mercat. Col·lecció «Folklore, 5», p. 13. Editorial Miguel A. Salvatella.

«Ditxosa» és la cara que s'hi coneix la màscara

1 font, 2011.
Alaba aquells que es reconeixen els propis defectes i limitacions.
Sinònim: Contrari: Cap geperut es veu la gepa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 230. Web.

Dichosa es la cara que s'hi coneix la mascara

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Ditxosa és la cara que s'hi coneix l'emmascara; bruta és la mà que no la sap rentar

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1175. Editorial Selecta-Catalonia.

Ditxosa es la cara que s'hi coneix la enmascara

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 29. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Ditxosa és la cara que s'hi coneix una màscara

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 996», p. 684. Columna Edicions.

Ditxosa és la cara, que s'hi coneix l'emmascara

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.

Ditxosa es la cara, que s'hi coneix l'enmascara

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 39. Editorial Rourich.

Ditxosa la cara / on s'hi coneix una mascara

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mascara», p. 121. Edicions Polígrafa.

Ditxosa la cara / que s'hi coneix la mascara

1 font, 1967.
Resposta que es dóna al qui adverteix un altre que té una mascara a la cara.
Lloc: Montblanc, Manresa, Pineda.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 206. Edicions Polígrafa.

Ditxosa la cara en la qual es coneix l'emmascara!

1 font, 1926.
Molts dels que es burlen dels qui es confessen sovint, diuen, com si fossin uns santets: Jo no sabria de què acusar-me.
Caballeria i Collell, Domènec (1926): Catalunya Social, 254 (27 març), p7-8 «Símils», p. 7. Revista Catalunya Social.

Ditxosa la cara en la que s'hi coneix mascara

1 font, 1991.
Lloc: Bellvís, Palau d'Anglesola.
Serrano i Bonell, Ramon (1991): Carrilet, 92 (1/5/1991) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «m»», p. 11. Revista Carrilet.

Ditxosa la cara que s'hi coneix l'emmascara

1 font, 2014.
Testimoniat també per Verdaguer, 'Jovenívoles' (on diu: «Que ditxosa n'és la cara que s'hi coneix la mascara!»).
Sinònim: Que ditxosa n'és la cara que s'hi coneix la mascara!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 212. Llibres de l'Index, S.A..

Ditxosa la cara que s'hi coneix l'emmascara (o la mascara)

1 font, 2014.
Una «emmascara» és, segons el diccionari d'Alcover-Moll, una «mascara: taca negra; cast. 'tizne».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Emmascara», p. 401. Llibres de l'Index, S.A..

Ditxosa la cara que s'hi coneix l'emmascara i bruta és la mà que no se la sap netejar

1 font, 1951.
Refranys replicats. El segon contesta al primer.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 102. Editorial Selecta-Catalonia.