Paremiologia catalana comparada digital

Dona que molt bada acaba tard la fusada

26 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1847.

Dona que molt bada acaba tard la fusada

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1118. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «6. La dona i l'home - 6.2. Dona». Web.
NN: Fusada: quantitat de fil enrotllat sobre un fus.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 198. Edicions 62.

Dona que molt bada, acaba tard la fusada

4 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 31 (1 d'agost de 1927) «Refraner. XXII. II. La dona», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del filar. Del fus i la fusada», p. 45. Editorial Ausa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1654», p. 846. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Femme distraite finit tard son fuseau.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 32. Robert Morel Editeur.
Equivalent en francès: Femme qui lambine, termine tard le fuseau.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 236. Robert Morel Editeur.

Dona que molt bada acaba fent tard la fusada

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Badar = distraure's / fusada = producte de la filatura.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 444. Web.

Dona que molt bada acaba tart la fusada

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 22. Manuscrit.

Dona que molt bada / acaba tard la fusada

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Badar», p. 11. Edicions Polígrafa.

Dona que molt bada / acaba tart la fuada

1 font, 1921.
De: Mn. Sarris.
Lloc: Solsona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0601/0060 «Aforista - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1370814». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Dona que molt bada acaba tard la fornada

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.

Dòna que molt bada acaba tard la fusada

1 font, 1915.
Algunes dònes hi tindrien que apendre (sigui dit am perdó de les bon-feineres i endreçades, que aixó no resa per elles), doncs n'hi ha algunes qui sab lo aficionades á la xerrameca baladrera. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/95/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Dona que molt bada acabarà tard la fusada

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 91. Edicions Tres i Quatre.

Dona que mòlt bada, acaba tart la fusada

1 font, 1847.
Equivalent en castellà: Dueña que mucho mira, poco hila.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Dona», p. 12. Agencia Médica Catalana.

Dona que molt bada, acaba tart la fusada

1 font, 1883.
Sinònim: Dona finestrera no fa may llarga tela.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dona que molt bada, acaba tart sa fusada

1 font, 1968.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1968): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Dona que molt bada, acabará tard la fusada

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 40. Editorial Rourich.

Dona que molt bada, no farà llarga fusada

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Dona que mult bada, acaba tard la fusada

1 font, 1917.
Sinònim: Dona que molt bada, acaba tard la fusada.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 173. Editorial Trabucaire.

Dona qui molt bada acaba tard la fusada

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 182. Seuba Edicions.

Dona qui molt bada acaba tart la fusada

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 13. Impremta Catalònia.