Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Donar-li corda

35 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1915.

Donar corda

19 fonts, 1915.
Animar algú a continuar parlant.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules», p. 374. Editorial Gregal.
Incitar, insistir.
Cañellas, Miquel S (2019): Campaners.com «Refranys populars i dites relacionades amb les campanes i els rellotges - http://campaners.com/pdf/pdf1053.pdf». Web.
Animar (algú) en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
Equivalent en castellà: Dar cuerda.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Corda», p. 77. Enciclopèdia Catalana.
Moderar el rigor. Concedir més llibertat. Ésser més generós.
Sinònim: Afluixar la corda.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Teixits i lligats especials. De les cordes i els cordons», p. 201. Universitat Politècnica de Catalunya.
D'un que parla molt sol dir-se. De: Junyent, Eduard (1922).
Sembla que li han donat corda.
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/117/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Animar algú en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Instigar algú perquè continue parlant.
Quan el veu enfadat li agrada donar-li corda perquè s'acalore encara més.
Sinònim: Ficar llenya | Encendre la sang (a algú).
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 36. Diputació de Castelló, accepció 1.
Remuntar la part propulsora d'un mecanisme de rellotgeria o semblant.
Si no dónes corda al despertador, demà al matí no tocarà.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 36. Diputació de Castelló, accepció 2.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «D», p. 66. Autoedició.
Cada dia al vespre, abans d'anar a dormir, l'avi donava corda al rellotge de ratera.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 150. Llibres de l'Index, S.A..
Una part de l'APP es va encolerir i va donar corda a la polèmica pública que acabaria ahir amb la dimissió de la junta directiva de l'associació.
O. M. (1996): Avui «Política. Polítics, periodistes i titelles», p. 11. L'Avui / El Punt Avui.
Seguir la veta; incitar a parlar.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «donar (o no)», p. 43. Editorial Millà.
Instigar algú perquè continuï parlant.
Sinònim: Abonar, burxar, animar, atiar, agullonar, impulsar, impel·lir, incitar | Veg. tb. Donar ales 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «D», p. 75. Edicions 62, accepció 2.
Remuntar la part propulsora d'un mecanisme de rellotgeria o semblant.
Sinònim: Arriar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «D», p. 75. Edicions 62, accepció 1.
Roca, Maria Mercè (1995): Cames de seda, p. 10. Columna Edicions.
Fer parlar: incitar a continuar parlant.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.
Però no em podia entretenir donant corda a una dona que es regia per les lleis de la xafarderia.
Roig, Montserrat (1988): El cant de la joventut «Mar», p. 57. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. D», p. 30. Edicions Víctor.
I això que farem no serà només una manera d'entretenir-nos. També donarem corda a l'herència cultural que hem rebut.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Guinyot», p. 103. Cossetània Edicions.

Donar corda a algú

6 fonts, 1982.
Animar algú en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
Equivalent en castellà: Darle cuerda a alguien.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 31. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Dar (a alguien) pie para que hable sin parar.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 63. Editorial Diàfora.
Donar ocasió per poder actuar sense interrupció.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 49. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Incitar-lo a parlar.
No van parar de donar-li corda fins que ens ho va explicar.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Anar-li donant motiu de conversa.
Estaven palplantats davant de la porta de casa seva anant enraonant i l'amic encara li anava donant corda.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 150. Llibres de l'Index, S.A..
I, si els dones corda, poden fer-se més poderosos que el govern.
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. Juguem a monstres?», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.

Donar-li corda

4 fonts, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Donar-li beta | Donar-li aire.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 207. Editorial Millà.
Sinònim: Veg. Donar-li ales.
Equivalent en castellà: Darle cuerda.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «corda». Editorial Barcanova.
Jo que li pregunto com està i la vaig ben cagar, va ser com donar-li corda: que si l'artrossis, que si el glaucoma, que si les varius, que si les endoscòpies, que si l'han operada tres vegades de no sé què.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - III», p. 85. Edicions Proa.

Donar corda (a algú)

2 fonts, 1997.
Instigar algú perquè continuï parlant / animar (algú) en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
El presentador donava corda al convidat, a qui els teleespectadors havien de fer consultes, perquè no trucava ningú / Quan el veu enfadat encara li dóna corda explicant-li coses que encara l'enfureixen més.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Incitar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Excitar-lo perquè continuï parlant.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Corda f.», p. 113. Edicions 62.

Donar-hi corda

1 font, 1990.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 34. Editorial Miguel A. Salvatella.

Donar-li a u tota la corda

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3122», p. 232. Columna Edicions.

Donar-li corda a algú

1 font, 2022.
Termes fossilitzats.
Gil, Lídia (2022): «https://twitter.com/giloetta/status/1532033175798566912». Twitter.

Donarli a ú tota la còrda

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 67. Editorial Arte y Letras.