Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1053. Editorial Selecta-Catalonia.
El ca que vol pa ha de llepar la mà
30 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1900.
El ca que vol pa ha de llepar la mà
7 fonts, 1951.
Sinònim: El gos que vol pa ha de llepar la mà.
Quan els falacs no es fan per amor sinó per interès.
Lloc: Marina Baixa.
El gos que vol pa ha de llepar la mà
6 fonts, 1992.
Sinònim: El ca que vol pa ha de llepar la mà.
Significa que qui pretén alguna cosa d'una altra persona, està en condicions d'inferioritat i s'ha de mostrar amable i agraït.
Sinònim: Similars: Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar | Es trau més llepant que mossegant | S'agafen més mosques amb mel que amb vinagre || Connex: Connex: El gos de bona raça es recorda del pa i de la caça.
Equivalent en castellà: Similar: El que algo quiere, algo le cuesta.
El ca que vol pa, ha de llepar la mà
4 fonts, 1987.
Lloc: Pla de l'Estany.
L'home que vol pa ha de llepar la mà
2 fonts, 1951.
El ca que vol pa, / ha de llepar la mà
1 font, 1967.
El ca que vol pa, ha de llepar la ma
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le chien qui veut du pain, doit lécher la main.
Lloc: Catalunya del Nord.
El gos que vulga pa, ha de llepar la mà
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El gos que vullga pá, ha de llepar la má
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Lo ca que vol pa ha de llepar la mà
1 font, 1992.
Lo cà qui vol pa / ha de llepar la mà
1 font, 1910.
De qui li ha de donar; es dir, que qui vol obtindre algun benifet ha de sufrir no poques humiliacions per part de qui li pot concedir.
Lo cá qui vol pá ha de llepar la má
1 font, 1901.
Lo cà qui vol pa ha de llepar la mà
1 font, 1900.
V. Llepar.
Lo ca, qui vol pa, ha de llepar la ma
1 font, 1900.
Lo gos que vol pa ha de llepá la ma
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Lo gos que vol pa ha de llepar la mà
1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).