Ho diuen d'un que és molt delicat i bo d'emmalaltir.
Sinònim: Es vent de s'aspi el constipa.
Lloc: Olot.
El delicat (o la delicada) d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
38 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1864.
El vent de l'aspi el refreda
4 fonts, 1926.
Es diu del qui és molt susceptible, emocionable, També malañtís, delicat, de poca salut. Que arreplega qualsevol marfuga. […] Fa riure pensar amb la rapidesa que podien assolir aquests antics enginys moguts a mà i la corrent d'aire que deurien produir.
Sinònim: El vent de l'aspi l'encostipa.
Es diu de la persona molt delicada de constipar-se.
Lloc: Vic (Osona).
Tant il est délicat.
Equivalent en francès: Le vent du dévidoir l'enrhume.
Lloc: Catalunya del Nord.
La filla de Pere el Tendre, que el vent de l'àspia l'encaderna
3 fonts, 1926.
Es diu d'una persona extremadament delicada.
Es diu d'una persona extremadament delicada.
Lloc: Illes Balears.
Loc. cl. Fa burla d'aquelles persones excessivament delicades i que emmalalteixen amb facilitat. Pere el Tendre: Vegeu «Tendre».
Sinònim: El delicat de can Pomar, que pujant al llit es va esllomar | El delicat d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna / que pujant al llit es va esllomar.
Equivalent en castellà: Es de casta de Pedro Tierno que se descostilló durmiendo | Es de la casta de Pero Tierno que se desespaldó durmiendo.
Font: PCC.
El delicat d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
2 fonts, 1983.
L'aire de l'aspi el constipa
2 fonts, 2012.
Ser propens a agafar malalties. D'expressions sorgides del món del tèxtil n'hi ha a manta. I més si tenim en compte tot el procés: des de l'animal (ovella, cuc de seda…) fins a les peces de roba acabades. D'altres, però, han anat perdent vigència i avui ja no les reconeixem.
Ser propens a agafar malalties. En aquest apartat de l'exposició hauríem pogut reproduir les locucions més originals o les que els joves no han sentit mai.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
La delicada d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
2 fonts, 1935.
Lo delicat d'en tendre, que lo vent de l'aspí l'encaderna
2 fonts, 1900.
A n'aquesta, el vent de l'aspi la refreda
1 font, 2014.
Quan ha de parlar d'algú molt delicat respecte a les circumstàncies ambientals.
Lloc: Vic (Osona).
Al delicat d'en Tendre, el vent de l'aspi encaderna
1 font, 1992.
Al delicat d'en Tendre, el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 2013.
Font: Farnés (D96).
Com la filla d'en pere Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1935.
Aplicat als delicats i poca cosa.
Com la filla d'en Pere tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1989.
Com la filla d'en Pere Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1999.
Aplicat als delicats i poca cosa.
Com la Fleuma, que el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1935.
Com la fleuma, que el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1989.
El delicat d'En Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1926.
Es diu referint-se a persones excessivament delicades.
Sinònim: Tan tendre és el meu géndre, que anant se descula | El delicat d'En Tendre, que pujant al llit se va esllomar.
El delicat d'en tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1989.
El delicat d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna / que pujant al llit es va esllomar
1 font, 2022.
Loc. cl. Fa referència, de manera irònica, a una persona excessivament delicada, que emmalalteix fàcilment o es fatiga per qualsevol esforç, per insignificant que siga. I amb aquesta excusa evita fer certes feines o esforços sense cap importància. Tendre: Malnom format a partir de la substantivació de l'adjectiu «tendre». Al·ludeix al caràcter de la persona a la qual s'adreça.
Sinònim: La filla de Pere el Tendre, que el vent de l'àspia l'encaderna | El delicat de can Pomar, que pujant al llit es va esllomar.
Equivalent en castellà: Las manos del oficial envueltas en cendal; El asno que no está hecho a la albarda, muerde la atafarra.
Font: PCC.
Loc. cl. Fa referència, de manera irònica, a una persona excessivament delicada, que emmalalteix fàcilment o es fatiga per qualsevol esforç, per insignificant que siga. I amb aquesta excusa evita fer certes feines o esforços sense cap importància. Tendre: Malnom format a partir de la substantivació de l'adjectiu «tendre». Al·ludeix al caràcter de la persona a la qual s'adreça.
Sinònim: La filla de Pere el Tendre, que el vent de l'àspia l'encaderna | El delicat de can Pomar, que pujant al llit es va esllomar.
Equivalent en llatí: Segnibus exiguus labor gravis est | Manum sub pallio | Clitellas portare graves insuetus asellus postria impatiens vincula dente petit | Quam tener est! Molli rupit latus ipse cubili.
Font: PCC.
El delicat d'en Tèndre, que'l vent del aspi l'encadèrna
1 font, 1900.
El vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1992.
Sinònim: L'aire de l'aspi l'encaderna.
El vent de l'aspi l'encostipa
1 font, 1979.
Es diu del qui és molt susceptible, emocionable, També malañtís, delicat, de poca salut. Que arreplega qualsevol marfuga. […] Fa riure pensar amb la rapidesa que podien assolir aquests antics enginys moguts a mà i la corrent d'aire que deurien produir.
Sinònim: El vent de l'aspi el refreda.
El vent de l'aspi les encostipa
1 font, 1979.
Una locució ens diu que hi ha persones tan delicades i febles que fins «el vent de l'aspi les encostipa». L'aspi i la debanadora eren enginys d'ús casola que, com molts en aquells temps, es feien en la pròpia casa o construien artesans més o menys especialitzats, amb materials diversos i donant-los forma i decoració segons el propi art els ensenyava.
Es vent de s'aspi el constipa
1 font, 1926.
Ho diuen d'un que és molt delicat i bo d'emmalaltir.
Sinònim: El vent de l'aspi el refreda.
Lloc: Palma.
L'aire de l'aspi l'encaderna
1 font, 1992.
La filla d'En Pere Tendre, / que el vent de l'aspi l'enquaderna
1 font, 1968.
La filla de Pere el Tendre: el vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 1992.
La filla de Pere'l Tendre, que'l vent del aspi la encaderna
1 font, 1864.
Fr. ter. Lo delicat de en Tendre.
La Fleuma, que'l vent de l'aspi l'encaderna
1 font, 2000.
«Encaderna» sens dubte imposat per l'assonancia, puig del contrari hauria d'ésser «encadarna».
Lloc: Empordà.