Paremiologia catalana comparada digital

El delicat (o la delicada) d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna

30 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1883.

El vent de l'aspi el refreda

3 fonts, 1969.
Es diu del qui és molt susceptible, emocionable, També malañtís, delicat, de poca salut. Que arreplega qualsevol marfuga. […] Fa riure pensar amb la rapidesa que podien assolir aquests antics enginys moguts a mà i la corrent d'aire que deurien produir.
Sinònim: El vent de l'aspi l'encostipa.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De l'aspi i la debanadora», p. 125. Universitat Politècnica de Catalunya.
Es diu de la persona molt delicada de constipar-se.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vent», p. 229. Edicions Polígrafa.
Tant il est délicat.
Equivalent en francès: Le vent du dévidoir l'enrhume.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 176. Robert Morel Editeur.

El delicat d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna

2 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 140. Editorial Selecta-Catalonia.
Pínter i Soler, Sílvia (2008): Els noms parlants en la fraseologia popular catalana «Corpus d'UF amb noms parlants», p. 413. Web.

L'aire de l'aspi el constipa

2 fonts, 2012.
Ser propens a agafar malalties. D'expressions sorgides del món del tèxtil n'hi ha a manta. I més si tenim en compte tot el procés: des de l'animal (ovella, cuc de seda…) fins a les peces de roba acabades. D'altres, però, han anat perdent vigència i avui ja no les reconeixem.
Prat Fernàndez, Cesc (2022): «De quan qui feia mantes, s'enriquia. Tants caps, tants barrets: locucions tèxtils per no perdre el fil», p. 52. Vallesos.
Ser propens a agafar malalties. En aquest apartat de l'exposició hauríem pogut reproduir les locucions més originals o les que els joves no han sentit mai.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Prat i Fernàndez, Cesc (2012): Made in Sabadell. Calidoscopi «Calidoscopi. Sabadell, dit i escrit - Locucions tèxtils… per no perdre el fil», p. 137. Web.

La delicada d'en Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 215. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 545. Edicions 62.

Lo delicat d'en tendre, que lo vent de l'aspí l'encaderna

2 fonts, 1900.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Modismes populars», p. 125. Seuba Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «Appèndix. Modismes populars», p. 102. Tarascó, Viladot & Cuesta.

A n'aquesta, el vent de l'aspi la refreda

1 font, 2014.
Quan ha de parlar d'algú molt delicat respecte a les circumstàncies ambientals.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLII. Més expressions del pare», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.

Al delicat d'en Tendre, el vent de l'aspi encaderna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 96», p. 466. Columna Edicions.

Al delicat d'en Tendre, el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 2013.
Font: Farnés (D96).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «N. Producte interior brut», p. 48. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Com la filla d'en pere Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1935.
Aplicat als delicats i poca cosa.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 162. Editorial Selecta-Catalonia.

Com la filla d'en Pere tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del filar. Del ram, la madeixa i el centener», p. 46. Editorial Ausa.

Com la filla d'en Pere Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1999.
Aplicat als delicats i poca cosa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 538. Edicions 62.

Com la Fleuma, que el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 61. Editorial Selecta-Catalonia.

Com la fleuma, que el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del filar. Del ram, la madeixa i el centener», p. 46. Editorial Ausa.

El delicat d'en tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del filar. Del ram, la madeixa i el centener», p. 46. Editorial Ausa.

El delicat d'en Tèndre, que'l vent del aspi l'encadèrna

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XI. Temperament. Constitució», p. 307. Centre Excursionista de Catalunya.

El vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1992.
Sinònim: L'aire de l'aspi l'encaderna.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 682. Columna Edicions.

El vent de l'aspi l'encostipa

1 font, 1979.
Es diu del qui és molt susceptible, emocionable, També malañtís, delicat, de poca salut. Que arreplega qualsevol marfuga. […] Fa riure pensar amb la rapidesa que podien assolir aquests antics enginys moguts a mà i la corrent d'aire que deurien produir.
Sinònim: El vent de l'aspi el refreda.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De l'aspi i la debanadora», p. 125. Universitat Politècnica de Catalunya.

El vent de l'aspi les encostipa

1 font, 1979.
Una locució ens diu que hi ha persones tan delicades i febles que fins «el vent de l'aspi les encostipa». L'aspi i la debanadora eren enginys d'ús casola que, com molts en aquells temps, es feien en la pròpia casa o construien artesans més o menys especialitzats, amb materials diversos i donant-los forma i decoració segons el propi art els ensenyava.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De l'aspi i la debanadora», p. 125. Universitat Politècnica de Catalunya.

L'aire de l'aspi l'encaderna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 563», p. 330. Columna Edicions.

La filla d'En Pere Tendre, / que el vent de l'aspi l'enquaderna

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Filla», p. 147. Edicions Polígrafa.

La filla de Pere el Tendre, que el vent de l'àspia l'encaderna

1 font, 2000.
Es diu d'una persona extremadament delicada.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Filla», p. 58. Editorial Moll.

La filla de Pere el Tendre: el vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1019», p. 484. Columna Edicions.

La Fleuma, que'l vent de l'aspi l'encaderna

1 font, 2000.
«Encaderna» sens dubte imposat per l'assonancia, puig del contrari hauria d'ésser «encadarna».
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «D'una carta de Vïctor Català a Joan Amades per explicar-li el procés d'elaboració de la llana», p. 100. Ajuntament de l'Escala.

Lo delicat de'n Tendra, 'l vent de l'aspí l'encaderna

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «Modismes», p. 47. Llibreria d'Alvar Verdaguer.