Paremiologia catalana comparada digital

El que resta fa la festa

23 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1907.

El que resta fa la festa

4 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XI. El lleure. Les festes i els balls», p. 85. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Festa», p. 141. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 678», p. 402. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 172. Edicions 62.

Lo que resta / fa la festa

4 fonts, 1907.
De: Guitart i Aymerich, Ramon (1918-19).
Lloc: Cardona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0071 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435080304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Resta», p. 172. Edicions Polígrafa.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VII. Virtudes, pecados y mandamientos. Los mandamientos. III», p. 123. Museu de Mallorca.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 64. L'Avenç.

Lo que sobra fa la festa

4 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 39. Real Academia de Historia.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1797. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 286. Editorial Antinea.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 150. Edicions Víctor.

Lo que resta fa la festa

3 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 298. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «R», p. 169. Institut d'Estudis Eivissencs.

Lo que resta fa sa festa

2 fonts, 1953.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1953): Ibiza, núm. 1, 2a època, 1953 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 37. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Després de la celebració és quan és més clara la felicitat.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 44. Institut d'Estudis Eivissencs.

Lo que resta, fa la festa

2 fonts, 1984.
Lo mismo que, lo que arrastra, honrra. Encara que Núñez no el declara com a català, la codificació d'aquest proverbi és clarament catalana.
Sinònim: Lo que resta, fa la festa.
Font: Hernán Núñez (1555:p.70v).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys catalans recollits per Hernán Núñez», p. 274. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Demostrar abundància.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 221. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Lo que sobra, fa la festa

2 fonts, 1993.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La festa». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. L», p. 61. Ajuntament de Quart.

Lo que resta, fa sa festa

1 font, 1993.
Vol dir que per a una festa completa cal no mirar prim en les despeses i demostrar abundància (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2402 Resta», p. 327. Institut Menorquí d'Estudis.

Lo que sobre fa la festa

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/38/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.