Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Fins a la coroneta

31 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1915.

Estar fins a la coroneta

3 fonts, 1933.
En acabar-se la paciència.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XV, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1934) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 246. Societat Castellonenca de Cultura.
Estar molt tip, estar molt fart.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Cornudella Olivart, Joan (2010): Inventari lexicològic del parlar de la zona sud del Baix Urgell (Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques) «2. Inventari lexicològic de la sona sud del Baix Urgell. 2. Recull de frases fetes, expressions populars, dites i refranys», p. 259. Web.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «E», p. 87. Autoedició.

Estar fins a la coronilla

2 fonts, 2014.
Estar molt enfadat, Tenir aversió a algú.
Sinònim: Estar-ne fins al capdamunt.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. E», p. 252. Autoedició.
Sovint, després de llegir el diari, deia: «de polítics mentiders, n'estic fins a la coronilla».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 170. Llibres de l'Index, S.A..

Estar-ne fins a la coroneta

2 fonts, 2002.
Estar-ne tip, fins dalt de tot.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Coroneta», p. 45. Pagès Editors.
Estar-ne tip fins dalt de tot.
De botiflers i de traïdors, els catalans n'estem fins a la coroneta.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. E», p. 85. Autoedició.

Estar-ne fins a la coronilla

2 fonts, 1994.
Equivalent a «fins dalt de tot». No figura a l'Alcover-Moll, ni al Fabra, ni al Coromines. L'autor dubta que sigui un castellanisme. pensa que es tracta d'un diminutiu de «corona». Sota aquesta veu, l'Alcover-Moll recull una colla de significats que lliguen amb aquest sentit.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Coronilla», p. 391. Llibres de l'Index, S.A..
Quan algú està més que tip dels errors o malfets d'un altre.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Quedar fins més amunt de la coroneta

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 98. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Està més amunt de la coroneta

1 font, 1989.
I al prendre's les coses tan a pit, mala barraca. Pot dir o escoltar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XIII. Als qui no s'ho trauen de les mans, i s'ho prenen a pit», p. 129. Autoedició.

Estar (d'algú o d'alguna cosa) hasta més amunt de la coroneta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1784. Publicacions de la Universitat de València.

Estar (d'alguna cosa) per dalt de la coroneta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1784. Publicacions de la Universitat de València.

Estar a la coroneta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.

Estar anda la coroneta

1 font, 2003.
Estar tip d'algú o d'alguna cosa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 49. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Estar d'hasta la coroneta d'una persona

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 106. Editorial Arte y Letras.

Estar d'un més amunt que la coroneta

1 font, 2008.
Estar-ne fart.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Estar fins a la coronilla (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Estar fins al capdamunt, tenir el bot ple, tenir els nassos plens.
Equivalent en castellà: Estar hasta la coronilla.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 108. Editorial Claret.

Estar fins a més amunt de la coroneta

1 font, 1994.
Forjar-se una situació confosa, anàrquica i desordenada; fer escandelera. D'altres de força semblants.
Sinònim: Estar més fart que Mahoma de la cansalà[da].
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.7.4 Frases fetes i locucions de desembre», p. 40. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Estar fins dalt sa «coronilla»

1 font, 1984.
Treure'l de punt.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Estar. Afirmacions», p. 60. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estar fins més amunt de la coroneta

1 font, 2003.
Més amunt de la coroneta.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Estar més amunt de la coroneta

1 font, 1995.
Fart d'una cosa.
Font: CR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 146. Instituto de Estudios Turolenses.

Estar-ne (d'algú) fins a la coroneta

1 font, 1997.
Estar-ne ben tip.
De la teva filla, ja n'estic fins a la coroneta.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Coroneta o coronilla f.», p. 114. Edicions 62.

Estar-ne tip fins a la coroneta

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Estic fins amunt de la coroneta

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 75. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Fins a la coroneta (¿?)

1 font, 1994.
No ho dubto. Però ja estic de 'White Christmas' fins a la coroneta.
Equivalent en castellà: Hasta la coronilla.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Enraonar. Bing Crosby fins a la sopa», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.

Fins a la coronilla

1 font, 2014.
De les teves bromes pesades, n'estic dins a la coronilla.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 65. Llibres de l'Index, S.A..

Hasta a la coroneta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1794. Publicacions de la Universitat de València.

N'estic de tu fins a la coronilla

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Quedar hasta més amunt de la coroneta de una persona o còsa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 227. Editorial Arte y Letras.